El terratrèmol de Kamxatka, el vuitè de més magnitud registrat al món

El potent terratrèmol que ha sacsejat la península russa de Kamxatka, amb una magnitud de 8,8 i a una profunditat de 20,7 quilòmetres, s’ha posicionat com el vuitè sisme de més magnitud registrat en la història mundial. Aquest esdeveniment tel·lúric només ha estat superat en el que portem de segle pel devastador terratrèmol de Tohoku (Japó) del 2011, que va arribar a una magnitud de 9,1 en l’escala de Richter.

Segons les dades proporcionades pel Instituto de Geociencias (IGEO), centre mixt dependent del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) d’Espanya i la Universidad Complutense de Madrid, el mecanisme de falla inversa va fer predictible la generació del posterior tsunami. Els experts han explicat que per a la formació d’un tsunami resulta imprescindible que la falla presenti un moviment vertical, condició que es va complir en aquest cas amb el desplaçament comprensiu a la zona de subducció on la placa pacífica xoca contra la placa nord-americana.

L’IGEO ha difós a través dels seus canals oficials diverses modelitzacions que mostren la propagació del tsunami i el seu comportament projectat durant les hores següents al terratrèmol. Paral·lelament, el Instituto Geográfico Nacional (IGN), organisme dependent del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, ha estat monitorant tant el sisme principal com les nombroses rèpliques posteriors mitjançant el seu visualitzador especialitzat en terratrèmols llunyans.

Anàlisi de l’impacte geològic i propagació del tsunami

El catedràtic de Geofísica John Townend, de la Universitat de Victòria a Wellington (Nova Zelanda), ha assenyalat que aquest terratrèmol ha alliberat aproximadament 30 vegades més energia que el de Kaikoura (Nova Zelanda) de magnitud 7,8 del 2016, encara que aproximadament tres vegades menys que el de Tohoku. Segons les seues declaracions, recollides pel Science Media Center (SMC), el terratrèmol es va produir en una zona on la placa del Pacífic avança cap a l’oest-nord-oest a un ritme d’uns 75 mil·límetres anuals.

Les observacions sismològiques preliminars suggereixen que el moviment probablement va implicar un lliscament superior a 10 metres en una àrea d’aproximadament 150 per 400 quilòmetres, encara que es requereixen anàlisis més detallades per confirmar aquestes dades. Un fet significatiu destacat pels experts és que aquest gran terratrèmol va ser precedit el 20 de juliol per un sisme de magnitud 7,4, ara reconegut com una "rèplica anticipada" de l’esdeveniment principal.

La combinació de la profunditat, la magnitud i les característiques de la falla ha generat un tsunami que ja ha impactat a les costes properes i al Japó, i els efectes del qual continuaran sentint-se a tot el Pacífic durant les pròximes hores. Les autoritats nord-americanes han emès avisos de tsunami per a les costes del nord-oest del Pacífic i Alaska, amb previsions d’onades inferiors a 30 centímetres en algunes zones del nord, mentre que a Crescent City (un promontori a la costa d’Oregon) s’esperen les més altes, de fins a 1,5 metres.

El fenomen de les rèpliques i el seu impacte en la població

Fins al moment ja s’han registrat 10 rèpliques superiors a magnitud 5, la més elevada de 6,9, el que demostra que els terratrèmols de gran magnitud generen seqüències de rèpliques que comencen immediatament després de l’esdeveniment principal. Caroline Orchiston, directora del Centre per a la Sostenibilitat de la Universitat d’Otago (Nova Zelanda), ha advertit que algunes d’aquestes rèpliques poden ser nocives per si mateixes i constituir un factor addicional de risc.

Segons Orchiston, encara que la zona afectada té una població relativament petita, la qual cosa redueix l’expectativa de danys materials i personals greus, l’impacte psicosocial pot ser significatiu i prolongat. L’experta ha assenyalat que l’experiència d’aquest terratrèmol es veurà agreujada en les properes setmanes, mesos i fins i tot anys per l’activitat sísmica posterior, que pot generar un estrès continuat en la població local.

El Servei Geològic dels Estats Units ha confirmat que l’activitat sísmica continua a la regió, amb rèpliques que podrien allargar-se durant diversos mesos o fins i tot anys, encara que amb una disminució gradual tant en freqüència com en intensitat. Les autoritats locals han establert protocols de vigilància permanent per monitorar aquesta activitat i prevenir possibles danys addicionals.

Què és el Cinturó de Foc del Pacífic?

El terratrèmol de Kamxatka s’ha produït en una de les zones sísmicament més actives del planeta, coneguda com el Cinturó de Foc del Pacífic. Aquesta regió, que forma un arc d’aproximadament 40.000 quilòmetres al voltant de l’oceà Pacífic, concentra a prop del 90% de l’activitat sísmica mundial i el 75% dels volcans actius i inactius del planeta.

El Cinturó de Foc deu la seua intensa activitat a què es troba a les vores de diverses plaques tectòniques que estan en constant moviment i fricció. En el cas específic de Kamxatka, la subducció de la placa del Pacífic sota la placa d’Okhotsk és la responsable de la freqüent activitat sísmica i volcànica a la regió. Aquesta zona ha estat escenari d’alguns dels terratrèmols més potents de la història, com el de 1952, que va assolir una magnitud de 9,0.

Els científics de l’Institut de Geociències expliquen que aquests moviments tectònics no només generen terratrèmols, sinó que també són responsables de la formació de les cadenes muntanyoses i els arxipèlags que voregen el Pacífic, així com de la intensa activitat volcànica característica d’aquesta regió. El constant monitoratge d’aquesta zona resulta crucial per als sistemes d’alerta primerenca davant de terratrèmols i tsunamis.

La velocitat de propagació de les ones sísmiques

Una dada sorprenent revelada per l’IGEO és que les ones sísmiques generades pel terratrèmol de Kamxatka van tardar tot just 15 minuts a arribar a Espanya, malgrat l’enorme distància que separa ambdós territoris. Aquest fenomen demostra l’extraordinària velocitat a què es propaguen les ones sísmiques a través de l’interior de la Terra.

L’institut ha aprofitat aquest potent terratrèmol per divulgar informació sobre la naturalesa dels tsunamis, explicant que no són fenòmens tan infreqüents com podria pensar-se i que poden ser desencadenats per diversos factors, entre ells terratrèmols, erupcions volcàniques, lliscaments o fins i tot impactes de cossos extraterrestres.

Un dels aclariments més importants realitzats pels experts és que un tsunami en alta mar pot passar pràcticament desapercebut, ja que presenta una altura d’onada molt baixa però una gran longitud d’ona (de diversos quilòmetres). Tanmateix, quan la profunditat disminueix en atansar-se a la costa, l’onada creix significativament en altura mentre es redueix la longitud, moment en què adquireix el seu potencial destructiu.

Com es mesura la magnitud dels terratrèmols?

La magnitud de 8,8 atribuïda al terratrèmol de Kamxatka s’ha calculat utilitzant l’escala de magnitud de moment (Mw), que ha reemplaçat a la tradicional escala de Richter per mesurar els grans terratrèmols. Aquesta escala, desenvolupada el 1979 per Thomas C. Hanks i Hiroo Kanamori, permet un mesurament més precís de l’energia alliberada durant un sisme, especialment en aquells de gran magnitud.

A diferència de l’escala de Richter, que tendeix a saturar-se en valors superiors a 6,5-7,0, l’escala de magnitud de moment no té límit superior teòric i proporciona una estimació més fiable de l’energia total alliberada durant el procés de ruptura de la falla. Això és particularment important en terratrèmols com el de Kamxatka, on la quantitat d’energia alliberada és colossal.

Per contextualitzar la magnitud de 8,8, els sismòlegs assenyalen que cada augment d’un punt en l’escala representa aproximadament 32 vegades més energia alliberada. Així, el terratrèmol de Kamxatka ha alliberat aproximadament 1.000 vegades més energia que un terratrèmol de magnitud 6,8, la qual cosa explica la seua capacitat per generar un tsunami d’abast transoceànic.