Mor l'expresident de l'Aragó Javier Lambán als 67 anys
L'exdirigent socialista patia càncer des del 2021 i a finals de gener va retirar-se de la política institucional
Javier Lambán.
L'expresident de l'Aragó Javier Lambán ha mort aquest divendres als 67 anys. El polític socialista patia càncer des del 2021 i a finals de gener d'aquest any va retirar-se de la política institucional. L'exdirigent del PSOE va ser un dels artífexs del retorn de les obres de Sixena i també va ser polèmic el seu desacord amb Catalunya pels Jocs Olímpics d'hivern. En els darrers anys també havia tingut diversos xocs amb la direcció estatal del seu partit i amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, pels acords amb l'independentisme. Aquest divendres en un missatge a X, Sánchez ha lamentat la mort del polític. "La seva trajectòria i el seu compromís deixen una petjada inesborrable", ha escrit.
També s'ha pronunciat el PSOE. "Va ser un socialista fidel als seus valors i principis fins a l'últim dels seus dies", ha dit el partit. "Va governar l'Aragó pensant en tots i totes, i el seu llegat segueix avui viu en aquella terra", ha afegit. El president de la Generalitat, Salvador Illa, s'ha sumat a les mostres de condol i l'ha qualificat de ser un "servidor públic compromès amb el seu territori".
L'actual president de l'Aragó, Jorge Azcón, ha descrit Lambán com un socialista "honrat, honest i exemplar". "Un treballador infatigable que va anteposar l'Aragó i els interessos dels aragonesos a qualsevol altra cosa", ha afirmat.
Fora del seu partit, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, també ha lamentat la mort. "L'apreciava moltíssim política i personalment", ha subratllat.
Lambán va ser president d'Aragó entre el 2015 i el 2023. El mateix any que va plegar del govern aragonès va ser escollit senador. En les seves memòries, publicades el 2024, va revelar que patia esclerosi múltiple des del 2010.
De la seva trajectòria, en destaca la tensa relació amb Catalunya. L'expresident va assegurar que s'havia topat amb "visions supremacistes i tractes despectius" i va qualificar de "cop letal a la Constitució" l'aval del Tribunal Constitucional a l'amnistia, entre altres. "Sento vergonya i indignació davant aquesta infàmia", va dir.
Dins del seu partit, va ser crític amb el govern de Pedro Sánchez perquè considerava que donava "autèntics privilegis" a Catalunya en termes econòmics. En la mateixa línia, va opinar que l'acord entre el PSOE i ERC per investir Sánchez suposaria la "fallida" de la sobirania financera espanyola.
