Mor Javier Lambán als 67 anys

L’expresident del Govern d’Aragó entre el 2015 i el 2023, Francisco Javier Lambán Montañés, va morir ahir a l’hospital d’Eixea (Saragossa), la seua localitat natal, als 67 anys, després de quatre anys de lluita contra el càncer de còlon. Així ho va donar a conèixer l’Executiu autonòmic, que va decretar tres dies de dol a tota la comunitat, en els quals les banderes onejaran a mig pal als edificis oficials.

Durant els seus anys al capdavant del Govern d’Aragó, va litigar pel trasllat a Sixena d’obres d’art del Museu de Lleida. La Guàrdia Civil les va traslladar l’11 de desembre del 2017, en plena intervenció de la Generalitat pel 155.

Lambán va arribar a vincular aquest litigi amb la lluita contra el sobiranisme català: “L’independentisme és un dissolvent letal de la democràcia i la convivència. No s’hi pot pactar. Només es pot combatre’l mitjançant la llei i la veritat. Sixena és una ocasió perfecta per defensar l’imperi de la llei i de la veritat”, va escriure el 2018. També va celebrar la sentència del Tribunal Suprem que obliga a traslladar a Aragó les pintures exposades al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Nascut el 19 d’agost del 1957, va ser alcalde d’Eixea i president de la diputació de Saragossa. També va ser diputat a les Corts d’Aragó i al Congrés. Va ser un dels barons més crítics amb Pedro Sánchez. Militant socialista des del 1983, va ser secretari general del PSOE Aragó i senador autonòmic fins al gener del 2025, quan es va retirar de la política. Llicenciat en Història i doctor el 2014, va publicar el 2024 les seues memòries, Una emoción política, en què va relatar la seua trajectòria i la seua lluita contra el càncer i l’esclerosi múltiple.

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va lamentar la mort de Lambán, la trajectòria i compromís del qual deixen una “empremta inesborrable”. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va dir que Lambán era un “amic”, que va definir com un socialista “coherent” i un “home de confiança”. El president de la Generalitat, Salvador Illa, es va afegir al condol i el va qualificar de “servidor públic compromès amb el seu territori”.

Com a president d’Aragó, Lambán també va tenir picabaralles amb Catalunya per la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern del 2030, a l’apreciar “importants diferències” amb l’Executiu català sobre la seua celebració entre el Pirineu català i l’aragonès. Va arribar a plantar el llavors president de la Generalitat, Pere Aragonès, en una reunió sobre aquesta candidatura.

Tensions amb Catalunya per l’independentisme i els JJOO

Lambán sempre es va mostrar frontalment contrari al procés sobiranista de Catalunya. Va assegurar haver topat amb “visions supremacistes i tractes despectius” i va qualificar de “cop letal contra la constitució” l’aval de Tribunal Constitucional a l’amnistia. “Sento vergonya i indignació davant d’aquesta infàmia”, va dir. El seu posicionament sobre Catalunya es va traduir en topades amb el seu propi grup parlamentari en qüestions com la llei d’amnistia o el finançament autonòmic.