Un bombardeig rus a Kíiv deixa 19 morts i danya la delegació de la Unió Europea

Un atac massiu amb drons i míssils executat durant la nit de dimecres a dijous per l’Exèrcit de Rússia contra la capital d’Ucraïna, Kíiv, va causar la mort d’almenys 19 persones, segons van confirmar ahir les autoritats ucraïneses.

El governador de Kíiv, Timur Tkatxenko, va indicar que unes deu persones continuaven encara sota la runa al districte de Dàrnitsia. Prèviament, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va explicar que almenys tres de les víctimes mortals eren nenes, i va denunciar que es tracta d’“un assassinat horrible i deliberat de civils”.

“Els russos no opten per posar fi a la guerra, sinó per nous atacs. Durant la nit, a Kíiv, desenes d’edificis van resultar danyats: habitatges, oficines i empreses civils. Entre aquests, l’edifici on es troba la delegació de la Unió Europea a Ucraïna”, indicava Zelenski a través del seu compte a la xarxa social X, on va insistir que “és crucial que el món reaccioni amb fermesa”.

Per la seua part, el ministeri de Defensa rus va afirmar que l’atac va ser executat amb “armes de llarg abast i alta precisió” contra empreses del complex militar industrial i bases aèries a Ucraïna”.

Unió Europea

La presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, va assegurar que la UE mantindrà la “màxima pressió” sobre Rússia amb més sancions després de l’atac rus que va afectar la delegació comunitària a Kíiv. “L’atac d’ahir a la nit es va produir molt a prop de la missió diplomàtica, la representació de la nostra Unió. Dos míssils van impactar a 50 metres de la delegació en un interval de 20 segons. Aquest és un altre ombrívol recordatori del que està en joc”, va indicar Von der Leyen en una breu declaració a la premsa sense preguntes.

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va rebatre les crítiques europees amb l’argument que l’exèrcit rus mai ataca infraestructures civils i va afegir que és l’exèrcit ucraïnès el que ataca la “infraestructura pacífica” russa, en al·lusió, entre altres coses, als bombardejos de Kíiv contra les refineries russes que subministren combustible a la maquinària de guerra russa.

L

L’OTAN estima en un informe publicat ahir que Espanya arribarà al 2% de despesa del seu PIB en defensa el 2025, un objectiu que els aliats van acordar el 2014 per a la dècada posterior i que Espanya compleix per primera vegada. El document recopila dades del ministeri de Defensa de cada país aliat sobre la despesa actual i estimat futur en defensa en funció els pagaments realitzats o que es realitzaran per part dels governs durant l’exercici fiscal per satisfer les necessitats de les seues forces armades, les dels aliats o les de l’aliança.

No obstant, l’OTAN adverteix que “tenint en compte les diferències entre aquestes fonts i les previsions nacionals del PIB, així com la definició de les despeses de defensa de l’OTAN i les definicions nacionals, les xifres de l’informe poden diferir considerablement de les que se citen als mitjans de comunicació, publiquen les autoritats nacionals o figuren en els pressupostos nacionals”.En qualsevol cas, al juny els líders de l’OTAN ja van assumir un nou compromís per elevar la despesa en l’organització al 5% del PIB en la pròxima dècada, cedint a les exigències del president dels Estats Units, Donald Trump, encara que Espanya va fer una interpretació pròpia del pacte a l’assenyalar que complirà els requeriments de l’aliança sense cenyir-se a un percentatge de despesa concreta.La ministra espanyola de Defensa, Margarita Robles, va defensar a Berlín la inversió d’un 2% del PIB en aquest àmbit, que ha estat possible sense retallades en la despesa social, i va afirmar que Espanya ha fet un esforç importantíssim que posa en relleu el seu compromís amb la pau i amb els seus socis. Així mateix, preguntada pel pròxim objectiu una vegada assolit el 2 per cent, va afirmar que no és un “tema de percentatges”, sinó que es tracta d’un “tema de capacitats”. Va recalcar que Espanya està fermament compromesa amb la pau, amb l’ajuda a Ucraïna i amb les missions de pau en les quals hi ha desplegats més de 3.000 soldats espanyols, la qual cosa és la seua obligació com a aliat “seriós, responsable i fiable”.