Sánchez i el canceller alemany xoquen sobre l’existència d’un genocidi israelià a Gaza

El president espanyol, Pedro Sánchez, va rebre ahir a la tarda a la Moncloa el canceller alemany, Friedrich Merz, per enfortir la seua relació bilateral i tractar l’agenda internacional, centrada en la dramàtica situació humanitària a la Franja de Gaza. Sánchez va defensar la solució dels dos estats i va assegurar que Espanya i Alemanya estan unides en l’objectiu del cessament de la violència. A més, va recriminar al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que “no es venç el terrorisme amb atacs discriminats a la població civil”.

Per la seua part, Merz –en la seua primera visita oficial a Espanya– va rebutjar reconèixer Palestina com a estat, una decisió que veu com “l’últim pas” en la solució dels dos estats. El canceller va lamentar la situació a Gaza però va evitar qualificar-la de genocidi, i va reiterar el seu suport a Israel en el conflicte. “La violència acabarà quan Hamas alliberi els ostatges i deposi les armes”, va declarar el dirigent alemany, que va remarcar que el conflicte no pot servir per “incitar l’odi als jueus”.

En relació amb la situació a Europa de l’Est, tots dos van carregar contra Rússia per la seua invasió a Ucraïna i esperen avenços sobre l’acord d’armament amb França. Per la seua banda, Sánchez es va erigir com “un soci fiable” de l’OTAN i va remarcar l’augment de la despesa en defensa respecte a l’anterior Executiu.

Sobre l’oficialitat del català a la Unió Europea, el president espanyol va destacar que fa “quaranta anys que espera”, mentre que el canceller no es va mostrar convençut i va parlar sobre una solució a mitjà termini per als idiomes a la UE mitjançant la intel·ligència artificial.

Mentrestant, la Fiscalia espanyola investigarà violacions de drets humans a Gaza que poguessin constituir crims contra la humanitat comesos per l’Exèrcit d’Israel, segons un decret dictat pel fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, en què s’acorda la creació d’un equip de treball amb l’objectiu de cooperar amb la Cort Penal Internacional.

Paral·lelament, la Fiscalia de l’Audiència Nacional (AN) no va admetre la querella presentada al juliol per l’activista espanyol Sergio Toribio per crims de guerra contra Netanyahu i diversos responsables militars per l’“assalt” al vaixell de la Flotilla de la Llibertat, perquè ja s’ha iniciat un procediment per a la seua investigació i enjudiciament per part del Tribunal Penal Internacional.

En canvi, la Fiscalia de l’Audiència va obrir diligències per investigar com un presumpte atemptat terrorista la mort de l’espanyol Yacob Pinto en l’atac del 8 de setembre en una de les entrades a la ciutat de Jerusalem, reivindicat per Hamas.

La Franja es queda sense connexió a internet i deixa 800.000 aïllats

Les connexions telefòniques i a internet han quedat interrompudes a tota la Franja de Gaza, després que dimecres deixessin de funcionar al nord de l’enclavament. Uns 800.000 palestins han quedat “totalment aïllats”, segons organitzacions de defensa dels Drets Humans. L’Exèrcit d’Israel va iniciar dimarts una ofensiva terrestre sobre la ciutat de Gaza, on en dos àrees diferents es van veure tancs israelians. Les autoritats palestines van informar ahir de la mort d’almenys dotze persones per atacs israelians a la Franja i de quatre víctimes mortals per gana i desnutrició, a causa de les restriccions a l’entrega de l’ajuda humanitària.

Dos morts a la frontera entre Jordània i Cisjordània

Dos israelians de 20 i 60 anys van ser assassinats ahir en un tiroteig prop de la frontera entre Jordània i Cisjordània, controlada per Israel. El presumpte autor va ser un camioner que transportava ajuda humanitària des de Jordània amb destinació a Gaza –amb permís israelià– i que va ser abatut a l’instant. De moment, cap grup no s’ha atribuït la responsabilitat de l’atac. Jordània va decidir tancar el trànsit de passatgers al pont Rei Hussein, que connecta amb l’encreuament fronterer d’Allenby que condueix a Cisjordània, mentre que l’Exèrcit israelià va demanar suspendre l’entrada d’ajuda humanitària des de Jordània fins a modificar els procediments d’inspecció.