Vint anys de l’Estatut “cepillado”

El 30 de setembre del 2005, el Parlament va aprovar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que, posteriorment, va ser aprovat definitivament pel Congrés dels Diputats després de ser cepillado. Més tard, va ser declarat parcialment inconstitucional pel Tribunal Constitucional el 2010. El text que es va començar a gestar al castell de Miravet definia Catalunya com una nació, blindava el català com a llengua preferent i preveia un sistema de finançament singular perquè la Generalitat recaptés tots els impostos, entre altres qüestions. L’Estatut, que es va estar negociant durant més d’un any i mig, es va aprovar a la Cambra catalana amb una àmplia majoria de 120 diputats dels 135 que componen l’hemicicle. A favor van votar el PSC, CiU, ERC i ICV. Només el PP ho va fer en contra. D’aquell ambiciós text al qual va donar suport de manera gairebé unitària el Parlament, poc en va quedar després que l’Estatut arribés al Congrés. Alfonso Guerra (PSOE), aleshores president de la Comissió Constitucional, l’esperava armat amb un raspall de fuster, segons les seues pròpies paraules, del qual no va dubtar a vanagloriar-se. “Ens hem cepillado l’Estatut de Catalunya com un fuster”, va celebrar. Durant el seu pas pel Congrés el text va patir tantes retallades que ERC va acabar votant-hi en contra. A Catalunya, aquest posicionament dels republicans va provocar una crisi al tripartit que encapçalava Pasqual Maragall, qua va acabar expulsant els sis consellers d’Esquerra i fent que l’acord saltés pels aires. Poc després del vistiplau del Congrés, l’Estatut es va aprovar en referèndum, amb una participació que no va arribar al 50% i amb un suport del 73,90% dels vots. L’estocada final al text va arribar l’any 2010 per part del Tribunal Constitucional que, després d’una dura campanya portada a terme pel PP, va dictar sentència anul·lant 14 articles clau de l’Estatut i negant que Catalunya pogués definir-se com a “nació”. Això va generar una gran indignació al carrer, i molts catalans van mostrar el seu rebuig durant una gran protesta sota el lema: Som una nació, nosaltres decidim. Aquest gir va ser vist per molts com el detonant del moviment independentista, que va continuar creixent el 2012 amb el rebuig del Govern de Mariano Rajoy a un pacte fiscal, un model similar al concert econòmic basc. Dos dècades després, amb l’actual negociació del finançament singular per a Catalunya una altra vegada en marxa, sembla que tot ha tornat a la casella de sortida de l’Estatut.

El Govern anima a “desplegar-lo al màxim” i guanyar competències

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va instar ahir a “continuar exercint” l’autogovern català, en el marc del vintè aniversari de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia. “Ara ens correspon continuar exercint el nostre autogovern amb responsabilitat, rigor i sentit de país”, va afirmar. Illa va definir l’Estatut com “una gran aposta de país” que va cristal·litzar la voluntat política dels catalans de “ser, conviure i governar-se”. En aquest sentit, va afegir que va ser “fruit del pacte democràtic entre diferents forces polítiques” i de la capacitat de posar al davant l’interès general. En termes similars es va pronunciar la portaveu de l’Executiu, Sílvia Paneque, que va animar a “desplegar al màxim les competències que atorga”. Sobre la vigència de l’esperit de l’Estatut, va remarcar que “sempre que en el debat polític han sorgit iniciatives o s’ha treballat per augmentar les competències, el Govern ha estat a favor de rebre-les, exercir-les i posar els recursos humans necessaris”.