L’Audiència Nacional acorda investigar els pagaments en metàl·lic del PSOE a Ábalos i Koldo García

El jutge de l’Audiència Nacional que instrueix el 'cas Koldo', Ismael Moreno, ha decidit obrir una peça separada per investigar els pagaments en metàl·lic realitzats a l’exministre de Transports José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García per part del PSOE, seguint així les indicacions del Tribunal Suprem (TS).

Així consta en una providència d’aquest dijous, a què ha tingut accés Europa Press, en la que Moreno explica que la documentació enviada pel Suprem i que ha incorporat a aquesta peça separada inclou l’informe de la Unidad Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sobre el patrimoni d’Ábalos que analitza aquests pagaments, així com la informació facilitada pel propi PSOE sobre aquestes entregues.

També recull les declaracions prestades davant del Suprem per l’exgerent del partit Mariano Moreno, l’empleada Celia Rodríguez, i l’empresària Carmen Pano, que va assegurar haver entregat 90.000 euros en metàl·lic a la seu nacional del PSOE.

Va ser el passat 31 d’octubre quan el magistrat Leopoldo Puente, que instrueix la causa al Suprem, va instar a l’AN a què investigués aquests pagaments en metàl·lic, en considerar que hi va poder haver un presumpte blanqueig de capitals a través de les liquidacions de despeses i que ni el partit, ni els investigats ni els treballadors del PSOE que van declarar com a testimonis han aclarit aquest assumpte.

Puente va indicar en una interlocutòria que l’activitat del PSOE, "sigui finalment una o una altra la qualificació jurídica que mereixi", no està "inescindiblement vinculada" amb la finalitat de la investigació que dirigeix, és a dir, l’existència d’una presumpta trama –integrada per Ábalos, Koldo i l’exsecretari de Organización Santos Cerdán– dedicada al cobrament de comissions a canvi d’adjudicacions públiques.

Per això, va citar l’AN que indagués també si Ábalos i el seu exassessor van arribar a blanquejar diners a través de les liquidacions de despeses del partit.

El magistrat del TS va explicar que en el PSOE no es comprovava, abans de fer aquests pagaments, si almenys la persona que reclamava la devolució de les despeses era efectivament qui conforme als tiquets o factures aportades els havia realitzat. Al seu entendre, aquesta falta de control podria haver permès que es presentessin tiquets per serveis que, en realitat, poguessin haver estat abonats per un familiar o per un amic.

I recalcava que tampoc no es verificava si els pagaments realitzats per qui obtenia la devolució havien estat fets per l’esmentada persona en metàl·lic o per intermediació bancària.

El magistrat va estimar que totes aquestes dades serien útils per comprovar que no fos possible que, "una vegada avançats els diners per aquests per satisfer aquestes despeses eventualment amb fons procedents d’una activitat il·lícita –o, fins i tot delictiva–, no s’estigués, en compensar-los les esmentades despeses, blanquejant la seua procedència"; sobretot quan pel que sembla "una persona podia encarregar-se de gestionar la liquidació de despeses efectuades no per ell sinó per tercers".

Sense explicació "excloent" de "possible responsabilitat"

Puente recordava que l’informe de l’UCO sobre Ábalos reflectia l’existència de certes comunicacions relatives a possibles pagaments en metàl·lic de determinades quantitats per part del PSOE en favor de l’exministre i Koldo que no constarien, ni per les seues dates ni pels seus imports, en la informació facilitada pel partit en la causa. I apuntava que ni Ábalos ni Koldo no van oferir sobre això cap classe d’informació en les seues compareixences al Suprem, en les que es van acollir al seu dret constitucional a no declarar.

L’instructor va explicar que va citar l’exgerent i l’empleada "a l’efecte que poguessin oferir una satisfactòria explicació sobre això, excloent, si aquest fos el cas, de qualsevol possible responsabilitat en què l’esmentat partit polític pogués haver incorregut", però que no ho van fer. Ambdós van declarar que els pagaments de despeses que corresponien a la Secretaria d’Organització es feien sense més comprovacions dels tiquets aportats i que Koldo era l’encarregat de centralitzar els esmentats pagaments, segons fonts jurídiques consultades per Europa Press.

Puente detallava que, després de les testificals d’aquests responsables del PSOE, no van quedar "prou explicades les raons que aconsellaven que les compensacions econòmiques, sol·licitades a títol personal pels membres de la Secretaria d’Organització o de forma col·lectiva per a un indeterminat conjunt de persones pertanyents o vinculades a aquest equip, s’efectuessin en metàl·lic". En aquest punt, instava també a indagar "en quin moment es va iniciar aquest procediment, si és que no sempre havia vingut sent així, i en quin moment va cessar definitivament, si va cessar."

"Si la major part dels diners que es mantenien en caixa tenien per objecte (...) compensar les despeses anticipades per persones pertanyents al partit (en particular els membres de la Secretaria d’Organització) i que rebien, lògicament, d’aquest certs emoluments per conducte bancari, no es comprèn amb facilitat que resultés necessari contractar, almenys per a aquests casos, una empresa de seguretat per tal de traslladar des del compte de funcionament a la caixa del partit importants quantitats de diners per entregar-les després en metàl·lic a la persona que ells designessin", assenyalava.

En aquest sentit, va afirmar que seria més còmode i evitaria despeses addicionals "realitzar les compensacions que resultessin procedents a través de les corresponents transferències".

D’on sortia l’efectiu

Puente tampoc va veure "prou explicat" per l’exgerent i la treballadora "l’origen de les quantitats en metàl·lic de les que el partit polític disposaria a la seua pròpia seu per fer front amb ella a les compensacions de despeses que, també en metàl·lic, satisfeien Ábalos i García i a altres possibles beneficiaris, més enllà de remetre’s novament a la qual cosa pogués reflectir-se en la comptabilitat del partit". I va incidir que l’exgerent va explicar que "la caixa es nodria de periòdiques remeses que es reclamaven al banc procedents del compte de funcionament del partit".

Però va destacar que "l’esmentat compte de funcionament es nodria –tal com va explicar Moreno– de les subvencions obtingudes pel partit com a conseqüència de la seua representativitat, de les quotes dels afiliats i també, finalment, de quantitats procedents del compte de donacions, després de resultar aquesta supervisada pel Tribunal de Comptes, afegint que les esmentades donacions s’efectuaven, generalment, per conducte bancari; però també, en ocasions, en metàl·lic".

"Res no aclareix, en conseqüència, definitivament sobre això la documentació aportada pel PSOE expressiva de què, en efecte, amb certa periodicitat els fons comptabilitzats en caixa procedien del seu compte bancari", raonant que "és clar que, d’haver existit pagaments en metàl·lic diferents dels efectivament comptabilitzats, tampoc podrien estar-ho els ingressos amb què aquells es nodrien", va afegir.

Així, Puente va veure precís aclarir qui era la persona i quin el procediment de les compensacions en metàl·lic de factures presentades; la no-comprovació que la persona que reclamava devolució de despeses era –conforme als tiquets o factures aportades– qui els havia realitzat, o la no-explicació suficient de l’origen de les quantitats en metàl·lic de les que el partit polític disposava a la seua pròpia seu per fer front a les compensacions de despeses. Per a l’instructor del 'cas Koldo' al Suprem, "totes aquestes incògnites han de ser aclarides, en la mesura que poguessin denotar l’eventual existència de conductes o activitats irregulars, i fins i tot potencialment delictives", una cosa en la qual el seu homòleg en l’AN ha coincidit.