L’advocat general de la Unió Europea avala la major part de la llei d’amnistia

L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Dean Spielmann, va avalar ahir la major part de la llei amnistia al considerar que no és contrària al dret comunitari. Aquesta decisió –que no és vinculant– atansa l’aplicació de la norma a líders del procés com Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, qui el Tribunal Suprem s’ha oposat a amnistiar pel delicte de malversació pel referèndum.

L’informe de l’advocat conclou que les despeses del procés –uns 3,4 milions d’euros segons la Fiscalia– no van afectar els interessos financers de la UE, com a resposta a la petició del Tribunal de Comptes. “No existeix un vincle directe entre els actes i la reducció, actual o potencial, dels ingressos posats a disposició del pressupost de la Unió”, assenyala Spielmann, que remarca que ni tan sols una interpretació àmplia no permet connectar “les activitats il·legals” amb “recursos” de la UE.

Tanmateix, sí que adverteix que el termini màxim de dos mesos per dictar sobre l’aplicació de l’amnistia “podria resultar massa curt” per determinar si un cas està cobert o no per la llei en funció de si es tracta de fons d’origen nacional o europeus i del seu ús efectiu per promoure la independència de Catalunya. “Un termini excessivament curt i vinculant pot trencar la independència judicial”, avisa l’advocat, tot i que destaca que el Govern espanyol va apuntar que és de “caràcter estrictament indicatiu”.

Descarta l’“autoamnistia”

Spielmann, a més, descarta que la tramitació de la norma respongui a una “autoamnistia” i afirma que no vulnera els principis d’igualtat davant la llei i de no-discriminació, per la qual cosa discrepa amb la vista a l’estiu del lletrat de la Comissió Europea. L’advocat luxemburguès considera que la llei “té una relació directa amb la seua finalitat política: la normalització institucional i la reconciliació social en el context de la crisi catalana” i que és “fruit d’un procediment parlamentari regular tramitat en el si d’un sistema democràtic pluralista”.

Així mateix, apunta que “no inclou indistintament tots els agents de l’Estat o els titulars del poder, sinó que s’aplica a un conjunt determinat d’actes, circumscrits en el temps i vinculats a un període de tensió política, sense consideració de la condició pública o privada de les persones interessades”, per la qual cosa “opera impersonalment”.

Segons l’advocat general del TJUE, la llei d’amnistia “permet traçar una frontera prou clara entre les conductes susceptibles de beneficiar-se d’una amnistia i les conductes que, per la seua gravetat, han de seguir sotmeses al règim de sanció penal que la Directiva estableix”.

En relació amb els membres dels CDR acusats de terrorisme per l’operació Judes, Spielmann assenyala que no existeix col·lisió amb la directiva europea de lluita contra el terrorisme, ja que l’amnistia espanyola “estableix una exclusió explícita” dels actes que hagin causat violacions greus de drets humans com els drets a la vida i a la integritat física.

Puigdemont avisa que l’aplicació depèn de “jutges salvapàtries”

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va destacar ahir que les conclusions de l’advocat general del TJUE “han deixat en evidència la indecent estratègia de la dilació i la manipulació amb la intenció de bloquejar l’aplicació de la llei d’amnistia”. Tanmateix, l’exmandatari català va advertir que l’última paraula sobre la seua aplicació “la tenen uns jutges que es van sentir cridats a salvar la pàtria”, i va treure pit de la decisió de “plantar-se davant del primer redactat de la llei”, al sospitar que “deixava massa forats perquè la Unió Europea la revertís”.

A l’espera de la sentència del TJUE, que acostuma a seguir la seua opinió

Després del posicionament de l’advocat general del TJUE sobre la llei d’amnistia, s’espera que el Tribunal dicti sentència en els propers mesos. Les conclusions de Dean Spielmann no són vinculants, però el TJUE segueix l’opinió de l’advocat en el 80% de les ocasions. Amb el vistiplau a la llei, el Tribunal Suprem –que fins ara s’ha resistit a amnistiar els líders del procés malgrat l’aval del Tribunal Constitucional– hauria d’aplicar l’amnistia als expresidents de la Generalitat Carles Puigdemont i Artur Mas, a l’exvicepresident Oriol Junqueras i a exconsellers com Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Francesc Homs o Andreu Mas-Colell, entre altres. En cas que se’ls apliqui l’amnistia, Puigdemont podria tornar a Catalunya i Junqueras –indultat el 2021 però inhabilitat fins al 2031–, podria presentar-se com a candidat d’ERC en les pròximes eleccions catalanes, la seua intenció segons ha confirmat en els darrers mesos.