Entre rock i espiritualitat, París va homenatjar les víctimes del 13-N

A ritme de rock, París va homenatjar ahir els 132 morts pels atemptats del 13 de novembre del 2015 i fidel a la seua divisa, Fluctua nec mergitur (sacsejada per les ones, però no s’enfonsa), va acompanyar els supervivents i els herois d’aquella nit, amb la voluntat de continuar endavant enfortida per aquesta dura prova. Els tres comandos terroristes que van sembrar la mort i el terror el 13-N no van aconseguir el seu objectiu perquè “París s’ha aixecat de nou. França no s’ha rendit davant de l’odi. París no s’ha rendit davant la por. Les terrasses s’han omplert. Les converses s’han reprès. Els somriures han tornat. La nostra ciutat ha trobat una nova força en aquesta dura prova”, va afirmar l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo.

I com a símbol d’aquesta força totes les campanes de les esglésies de París, inclosa les de la catedral de Notre-Dame, van replicar a l’uníson tres minuts abans del començament de la cerimònia i els seus sons es van entrellaçar amb la mítica arrancada d’una versió instrumental de Hells Bells, d’AC/DC, interpretada en un orgue electrònic per la francocamerunesa Ann Shiley, que va servir com a obertura de l’esdeveniment.

Aquest homenatge, amb el qual va culminar una jornada de cerimònies a tots els escenaris dels atacs gihadistes, va ser afavorit per l’Alcaldia de París en col·laboració amb les associacions de les víctimes, igual com ho va ser la ubicació del Jardí del 13 de novembre, escenari del concert i que va ser inaugurat ahir a la nit.

Una cerimònia farcida de moments molt emotius, com quan Jesse Hughes, el líder de Eagles of Death Metal –la banda dels EUA que actuava a Bataclan aquella nit–, i una quarantena de supervivents i familiars de les víctimes van cantar You’ll Never Walk Alone (no caminaràs mai sol), de la banda britànica Gerry and the Pacemakers i himne del Liverpool FC, que es canta també en homenatge a les 96 víctimes d’una estampida a l’estadi de Hillsborough l’any 1989.