Sánchez, dos anys de fràgil equilibri

El president del Govern central, Pedro Sánchez, arriba avui als dos anys des de la seua última investidura decidit a esgotar-la malgrat que Junts, que va resultar clau perquè fos nomenat de nou cap de l’Executiu, hagi decidit retirar-li el seu suport i sense majoria al Congrés.

El 16 de novembre del 2023 va assolir la investidura després de complexes negociacions per aconseguir, a més de l’aval del PSOE, els de Sumar, ERC, Junts, Bildu, BNG i Coalició Canària (179 en total) davant dels del PP, Vox i UPN (171). Especialment decisives van ser les negociacions amb Esquerra i amb Junts. Els de Carles Puigdemont es van obrir a l’acord després de garantir Sánchez una amnistia que va ser aprovada al Congrés però de què encara l’expresident no s’ha pogut beneficiar. Aquesta és una de les claus per les quals ara, dos anys després, Junts ha decidit donar per trencat de forma irreversible l’acord amb el PSOE i arribar fins i tot a avançar que presentarà esmenes de totalitat a totes les iniciatives legislatives del Govern que arribin al Congrés.

El partit de Puigdemont parla de més incompliments, com el traspàs a Catalunya de la competència en matèria d’immigració, l’ús del català a les institucions europees, la no-publicació de les balances fiscals o la falta d’inversions.

Però la decisió s’ha adoptat també des del punt de vista de l’estratègia política davant de l’auge d’Aliança Catalana.

El que va ser el seu número dos al PSOE i negociador en el seu nom amb Puigdemont, Santos Cerdán, segueix a la presó pel cas Koldo, i la seua sortida del partit va marcar un dels moments més difícils de Sánchez en aquests dos últims anys, amb una compareixença en la qual va demanar perdó per haver confiat en ell, com abans ja ho havia fet per haver dipositat igualment la seua confiança en José Luis Ábalos.

Va dubtar si seguir endavant al capdavant del Govern quan va començar la investigació judicial sobre la seua esposa, Begoña Gómez, fins al punt que l’abril de l’any passat es va agafar cinc jornades de reflexió per sospesar-ho. La seua conclusió va ser la mateixa que ha repetit després de la ruptura anunciada per Junts, que el seu horitzó és el 2027 i que està disposat que les eleccions generals siguin aquell any.

Ho pensa fer fins i tot sense poder aprovar uns nous pressupostos en tota la legislatura, tal com ell mateix ha assegurat, però sense deixar de garantir que suaria la samarreta per aconseguir l’aprovació d’uns nous comptes de l’Estat i de moltes altres iniciatives.

Entre elles, les que creu que poden fer davant el que considera el principal problema dels espanyols: l’accés a l’habitatge.

Tampoc no afecten el seu objectiu de culminar la legislatura altres qüestions que estan en els tribunals com el judici al fiscal general de l’Estat o el cas en el qual està sent investigat el seu germà.

En el Govern de coalició PSOE-Sumar sol veuen possible una abrupta interrupció del seu mandat si prosperés una moció de censura, però la consideren una hipòtesi molt llunyana perquè, malgrat la decisió de Puigdemont, el pas de donar suport a una iniciativa d’aquest tipus al costat del PP i Vox els passaria factura electoral.El cicle d’eleccions autonòmiques que comença el proper 21 de desembre a Extremadura o les causes judicials que continuen protagonitzant portades, auguren poques esperances que es rebaixi la crispació.

Ahir, el portaveu de Junts, Josep Rius, va retreure a Pedro Sánchez que no s’hagi pres “cap dia per reflexionar” després que el partit de Carles Puigdemont hagi decidit trencar amb els socialistes.

Pel seu costat, el vicesecretari nacional d’Educació i Igualtat del PP, Jaime de los Santos, va criticar l’actual situació del Govern que encapçala el socialista en una legislatura que “va nàixer morta i que mai no va haver de començar-se perquè va ser la suma de perdedors d’ideologies diferents i, en molts casos, completament contràries”.