El fiscal general renuncia arran de la condemna: “És l’hora d’abandonar”

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, va presentar ahir la seua renúncia al Govern central, després que el passat 20 de novembre fos condemnat pel Tribunal Suprem (TS) a dos anys d’inhabilitació per al càrrec per un delicte de revelació de secrets contra Alberto González Amador, el nòvio de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso.

“El profund respecte a les resolucions judicials i la voluntat –sempre present en el meu mandat– de protegir a la Fiscalia espanyola i els seus fiscals determinen la meua decisió que, sense esperar ni tan sols a conèixer la motivació de la sentència, presenti la renúncia com a fiscal general”, diu en una carta remesa al ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños.

Ara, fins que el Governespanyol designi nou fiscal general de l’Estat, una cosa que Bolaños ja va anunciar la setmana passada que farien, la Fiscalia queda en mans de la tinenta fiscal del Tribunal Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, persona de màxima confiança de García Ortiz que va ser, precisament, que va exercir de fiscal en el judici contra ell, reivindicant la seua innocència. Després de la renúncia, García Ortiz haurà de sol·licitar el seu reingrés a la carrera fiscal, ja que com a fiscal general es trobava en “serveis especials”. Fonts jurídiques van advertir que l’esmentada tornada podria ser problemàtica perquè l’article 46 de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal (EOMF) –en l’apartat d– estableix que la condició de fiscal es perd quan existeix una “pena principal o accessòria d’inhabilitació per a càrrecs públics”.

En l’àmbit polític, el president del Govern central, Pedro Sánchez, va elogiar García Ortiz, que va considerar com a servidor públic, i a més va assenyalar que el seu substitut es coneixerà “en un breu espai de temps”.

Per la seua part, el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, va exigir a Pedro Sánchez que el nou fiscal general de l’Estat compti amb “l’aval” del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que sigui un jurista de “reconegut prestigi amb més de 20 anys a la professió” i que no hagi exercit càrrecs polítics en els últims cinc anys.