La UE aprova la creació de centres de deportació a països extracomunitaris per a migrants amb ordre d'expulsió

Els estats membres de la Unió Europea han validat aquest dilluns el nou reglament sobre retorns de migrants que autoritza la creació de centres de deportació en països tercers per a persones amb ordres d'expulsió, seguint el model implementat per Itàlia a Albània sota el govern de Giorgia Meloni. La normativa, aprovada amb el suport majoritari dels països del bloc, permet establir acords amb nacions extracomunitàries per gestionar aquests centres, sempre que el país receptor "respecti les normes internacionals sobre drets humans i els principis del dret internacional". Espanya ha votat en contra de la proposta.

La revisió del reglament sobre retorns és una de les peces que complementa el Pacte de Migració i Asil de la UE que faltava per acordar i que recull una bateria de mesures amb les quals el bloc comunitari vol augmentar i accelerar les expulsions de persones en situació irregular o de sol·licitants d'asil a qui se'ls hi ha denegat la petició.

La Comissió Europea va fer pública la seva proposta legislativa el març passat. Un cop els estats membres han donat el vistiplau al reglament aquest dilluns, ara hauran de negociar el text amb el Parlament Europeu perquè pugui ser adoptada formalment.

A la seva arribada a la reunió, el ministre de l'Interior del govern espanyol, Fernando Grande-Marlaska, ha avançat que Espanya votaria en contra de la normativa argumentant que genera "molts dubtes" en matèria de dret humà internacional.

"Hi ha moltes coses sobre les quals es pot negociar i arribar a acords, però en qüestions de valors, això crec que és una línia vermella per a nosaltres", ha assenyalat. A parer del ministre espanyol, la decisió presa aquest dilluns en la reunió de ministres de l'Interior a Brussel·les "és prematura". "Creiem que la qüestió principal és si aquesta norma va en la línia del dret internacional humanitari, per nosaltres hi ha molts dubtes", ha indicat.

Per contra, el ministre d'Immigració de Dinamarca, Rasmus Stoklund, que ha liderat les negociacions sobre el reglament de retorns -perquè el govern danès ostenta la presidència de torn del Consell de la UE-, ha celebrat l'acord entre els socis europeus i ha assegurat que les mesures que recull la nova normativa permetran "contribuir" a frenar les arribades de migrants a la UE.

"Tres de cada quatre migrants irregulars a qui la UE ha emès una decisió de retorn continuen quedant-se aquí en lloc de tornar al seu país", ha subratllat Stoklund. A part de la possibilitat de tancar acords amb tercers països per crear centres de deportació, la normativa també introdueix noves obligacions per als immigrants en situació irregular per tal que compleixin amb l'obligació d'abandonar el territori comunitari i cooperin amb les autoritats. Entre aquestes hi ha l'obligació de mantenir-se localitzables, proporcionar un document d'identitat o de viatge o facilitar les seves dades biomètriques.

A més, introdueix la possibilitat que els estats membres puguin denegar o reduir determinades ajudes o prestacions, retirar permisos de treball o imposar sancions penals que inclourien ordres de presó.

El reglament també estableix "mesures especials" per a les persones que constitueixen "un risc per a la seguretat". En aquests casos, podran rebre una prohibició d'entrada que superi el màxim habitual de deu anys, o fins i tot una prohibició d'entrada indefinida. Segons el text adoptat, els estats membres també podran detenir les persones en situació irregular i que aquesta detenció tingui una durada "superior a la prevista habitualment".

El reglament de retorns també estableix una ordre europea de retorn (ERO, per les sigles en anglès) que pretén complementar les decisions de deportació pròpies de cada estat membre i, a la vegada, “reconèixer” aquestes decisions entre socis europeus. Es tracta d'un document en què els estats membres hauran d'incloure els elements essencials de la decisió de retorn i introduir-lo al sistema d'informació de Schengen perquè pugui ser compartida amb la resta de socis europeus.

"Això facilitarà el reconeixement mutu, ja que els estats tindran la informació necessària per reconèixer la decisió d’un altre estat. Si una persona amb una ordre de sortida de la UE es desplaça a un altre estat membre, aquest estat podrà executar directament la decisió inicial basada en l’ERO", ha detallat el Consell de la UE en un comunicat.

Tanmateix, per ara, el reconeixement mutu no serà obligatori. Dos anys després de l'entrada en vigor del reglament, la Comissió Europea presentarà una avaluació del seu funcionament i, si ho considera, presentarà una proposta legislativa per fer-lo obligatori per a tots els estats membres.