El Congrés tomba de nou el camí de dèficit del Govern central
Amb el vot en contra de PP, Vox, Junts i UPN. Deixa via lliure per presentar els Pressupostos del 2026, però les comunitats tindran menys marge de despesa
María Jesús Montero i el ministre de Presidència, Félix Bolaños, ahir al Congrés. - EFE/ KIKO HUESCA
La fragilitat parlamentària del Govern central es va veure plasmada novament ahir veure com l’oposició tombava per segona vegada el camí d’estabilitat per al període 2026-2028, la qual cosa posa fi als tràmits previs als pressupostos i deixa via lliure a la Moncloa per presentar els comptes de l’any que ve.
Com ja va passar fa dos setmanes, els vots en contra de PP, Vox, Junts i UPN, juntament amb les abstencions de Podem i d’una diputada de Sumar, van ser suficients per tombar uns objectius d’estabilitat que són un pas previ necessari per poder tramitar els comptes públics.
Tanmateix, el ministeri d’Hisenda ja ha deixat clar que seguirà endavant amb el procés pressupostari malgrat aquest nou revés. El ministeri que dirigeix María Jesús Montero s’empara en un informe de l’Advocacia de l’Estat que avala la tramitació dels comptes públics encara que les Corts no hi hagin donat el vistiplau. Hisenda pretén seguir endavant amb el procés utilitzant els objectius de dèficit remesos a Brussel·les en el pla d’ajustament estructural del 2024.
El camí que ha rebutjat el Congrés fixava un full de ruta per reduir el dèficit del conjunt de les administracions públiques des del 2,1% el 2026, a l’1,8% el 2027 i a l’1,6% el 2028.
Per a les comunitats autònomes s’havia proposat un dèficit del 0,1% del Producte Interior Brut (PIB) per als propers tres anys, mentre que per a l’Administració Central va plantejar un dèficit de l’1,8% el 2026, de l’1,5% el 2027 i de l’1,4% el 2028.
No obstant, una vegada rebutjat el camí de dèficit, entrarà en vigor el plasmat en el pla fiscal estructural a mitjà termini remès l’any passat a Brussel·les, que és el mateix a nivell global, però deixa una dècima menys marge de despesa a les comunitats autònomes i atorga una dècima més a l’Administració Central.
En concret, els objectius del pla fiscal estructural situen el camí el 2026 per a les comunitats autònomes en l’estabilitat pressupostària (0% de dèficit davant del 0,1% que proposa Hisenda), i això resta marge de despesa a les regions.
Això suposa que les comunitats autònomes hauran de fer un ajustament fiscal de 1.755 milions d’euros el 2026 i, si es té en compte tot el període, es perdran 5.485 milions en capacitat de despesa per al subsector comunitats autònomes. Per comunitats, Madrid serà la regió que perdi un marge més gran de despesa entre 2026 i 2028, d’uns 1.088 milions, mentre que a Catalunya serà d’1.038,7 milions.
