El rei apel·la a l’esperit de la transició

El rei va apel·lar a l’esperit de la transició ahir en el seu tradicional discurs de Nadal. Va animar a incidir en el diàleg i a seguir el camí recorregut en 50 anys de democràcia per compartir els valors que recull la Constitució. El monarca va dir que la transició “va ser, abans que res, un exercici col·lectiu de responsabilitat”, i va afegir que “va sorgir de la voluntat compartida de construir un futur de llibertats basat en el diàleg. Els qui van encarrilar aquell procés van aconseguir que finalment el poble espanyol en el seu conjunt fos el veritable protagonista del seu futur i assumís plenament el seu poder sobirà”. Segons l’opinió del rei, el camí recorregut pels protagonistes d’aquella transició va ser un “coratge” que constitueix “una de les lliçons més valuoses que ens van ensenyar”. “Fruit d’aquell impuls va ser la nostra Constitució del 1978, el conjunt de propòsits compartits sobre el qual s’edifica el nostre present i el nostre viure junts, un marc prou ampli perquè hi cabéssim tots, tota la nostra diversitat”, resa el discurs. “La nostra incorporació al procés d’integració europeu va ser l’altre pas decisiu, il·lusionant i mobilitzador. I també va ser el resultat d’un compromís col·lectiu: el d’un país que volia tancar una etapa marcada per un prolongat distanciament d’una Europa amb la qual compartim principis i valors i un projecte comú de futur. Europa no només va portar modernització i progrés econòmic i social: va consolidar les nostres llibertats democràtiques”. El “prolongat distanciament d’Europa” és una de les puntes de pica que el rei dirigeix en el seu discurs al règim franquista, encara que de forma velada i sense citar-lo en cap moment. Més endavant afirma: “Els extremismes, els radicalismes i els populismes es nodreixen de la falta de confiança, de la desinformació, de les desigualtats, del desencant amb el present i dels dubtes sobre com abordar el futur. No n’hi ha prou amb recordar que nosaltres ja hi hem estat, allà, que aquest capítol de la història ja el coneixem i que va tenir conseqüències funestes. Ens correspon a tots preservar la confiança en la nostra convivència democràtica. Preguntem-nos, sense mirar a ningú, sense buscar responsabilitats alienes: què podem fer cadascun de nosaltres per enfortir aquesta convivència? Quines línies roges no hem de creuar?”. Aquestes paraules del rei es produeixen en un moment en el qual un bon percentatge de les generacions més joves no s’han mostrat reticents a un règim dictatorial com ho va ser el franquista, i en un moment, també, en el qual els partits d’ultradreta tenen cada vegada més presència en molts països d’Occident, també a Espanya.

“La nostra societat està forjada per generacions que recorden la Transició i per altres que no la van viure i que han nascut i encoratjat en democràcia i llibertat. Generacions de padrins que han vist canviar Espanya com mai abans en la nostra història; generacions d’adults que concilien, amb gran esforç, responsabilitats laborals, familiars i personals; i generacions de joves que afronten ara noves dificultats amb iniciativa i compromís. Totes són necessàries per avançar de forma justa i cohesionada. I a totes elles em dirigeixo”, afirma. I adverteix: “Vivim temps certament exigents. Molts ciutadans senten que l’augment del cost de la vida limita les seues opcions de progrés; que l’accés a l’habitatge és un obstacle per als projectes de tants joves; que la velocitat dels avenços tecnològics genera incertesa laboral; o que els fenòmens climàtics són un condicionant cada vegada major i en ocasions tràgic. Tenim molts desafiaments... I els ciutadans també perceben que la tensió en el debat públic provoca fàstic, desencant i desafecció. Realitats, totes, que no es resolen ni amb retòrica ni amb voluntarisme”, explica. I acaba: “Som un gran país. Crec que el món necessita –més que mai– la nostra sensibilitat.”