Nou any del Suprem, pendent del judici a Ábalos i la trama Cerdán

El Tribunal Suprem arranca aquest nou any amb diversos fronts pendents, entre els quals el judici contra l’exministre José Luis Ábalos, el seu exassessor Koldo García i l’empresari Víctor de Aldama per presumptes irregularitats en els contractes de mascaretes que va adjudicar el ministeri de Transports durant la pandèmia, encara pendent de data. La Sala d’Apel·lació de l’alt tribunal va avalar aquest desembre la decisió del magistrat instructor, Leopoldo Puente, d’asseure al banc Ábalos i Koldo, que es troben en presó provisional des del passat 27 de novembre. De cara al judici, Ábalos ha sol·licitat al Suprem ser jutjat per un jurat popular, que estigui format per ciutadans, i no per un tribunal de magistrats.

La vista sobre les mascaretes no serà l’únic front d’Ábalos al Suprem, ja que l’exministre es troba investigat a l’altra peça del cas Koldo que l’Alt Tribunal investiga, la de la presumpta trama de cobrament de comissions a canvi d’obra pública, en la qual hi ha també imputats Koldo i l’exdirigent socialista Santos Cerdán.

En aquesta peça, en la qual també s’investiga empresaris i exresponsables de constructores, el magistrat instructor continuarà indagant, ja que espera que l’UCO de la Guàrdia Civil li entregui diversos informes relacionats.

Luis ‘Alvise’ Pérez

Altres casos que el Suprem continuarà instruint en el nou any són els que acumula l’eurodiputat Luis Alvise Pérez, la principal pel presumpte finançament irregular del seu partit.

L’amnistia compleix dos anys a l’espera del TC

L’amnistia complirà aquest 2026 dos anys després d’haver beneficiat el gruix d’independentistes encausats, però no així els líders polítics del procés, entre ells l’expresident Carles Puigdemont, pendent que el Tribunal Constitucional (TC) decideixi abans del pròxim estiu si li aplica la llei i obre la porta a la seua tornada. El degoteig d’arxius de causes vinculades al procés, principalment de manifestants i policies imputats, ha marcat l’actualitat judicial a Catalunya el 2025, l’any que també va asseure al banc dels acusats l’expresident Jordi Pujol i la seua família, després de més d’una dècada d’investigació. Al juny un Tribunal Constitucional dividit va avalar la llei d’amnistia, primer pas, però no suficient, per desencallar la seua aplicació en el cas de Puigdemont –amb una ordre de detenció encara vigent pel procés–, així com del president d’ERC, Oriol Junqueras, i del secretari general de Junts, Jordi Turull, que continuen inhabilitats. El Suprem s’ha reafirmat aquest any en la seua decisió de no aplicar l’amnistia al delicte de malversació que pesa sobre els líders del procés, els quals han recorregut davant del Constitucional amb l’esperança que desbloquegi la situació i els permeti beneficiar-se de la llei, una resolució que el tribunal preveu dictar abans del pròxim estiu.