Dinamarca i Groenlàndia confien a rebaixar tensions malgrat les amenaces dels EUA

Groenlàndia i Dinamarca veuen la reunió anunciada per a la setmana vinent pel secretari d’Estat dels EUA, Marc Rubio, una oportunitat per rebaixar la tensió creada pel reiterat interès del president nord-americà, Donald Trump, a obtenir aquest territori autònom danès. Tot això mentre el vicepresident dels EUA, JD Vance, va provar de rebaixar la possibilitat que Washington utilitzi la força per obtenir el control de Groenlàndia, malgrat que va advertir que si Europa “no es pren seriosament la seguretat d’aquest territori” el seu país “haurà de prendre mesures al respecte”.

Mentrestant, el president francès, Emmanuel Macron, va alertar ahir que els EUA s’estan “allunyant gradualment” d’alguns aliats i no fan cas de les regles internacionals, en el seu discurs anual a París davant dels ambaixadors de França, en el qual va rebutjar el “nou imperialisme” i el “vassallatge”. Macron va alertar sobre el fet que en aquest moment les grans potències, com els Estats Units, Rússia i la Xina, presenten “una veritable temptació de repartir-se el món”. Macron va apel·lar a “no resignar-se” al fet que França o la Unió Europea siguin una potència “moral”, en aquest “escenari de guerra” i de “brutalització” que corre el risc d’“esborrar” la influència de la UE en el món.

Per la seua part, Naleraq, el partit opositor independentista de Groenlàndia, ha demanat a les autoritats de l’illa dialogar “directament” amb l’Administració del president nord-americà, Donald Trump, “sense comptar amb Dinamarca” i a mesura que augmenta la tensió a Europa per les amenaces de Washington.

Des de la UE, la cap de la diplomàcia, Kaja Kallas, va afirmar que els 27 sempre han estat un “aliat fort” dels EUA, però les amenaces de Trump de quedar-se Groenlàndia “no ajuden a aconseguir l’estabilitat”.

D’altra banda, l’inquilí de la Casa Blanca, Donald Trump, va ordenar dimecres la “retirada” dels EUA de 66 organitzacions internacionals i de l’ONU a les quals acusa d’actuar contra els interessos del país nord-americà en qüestions relacions amb la seua seguretat, economia o sobirania. El Senat dels EUA, mentrestant, va aprovar una resolució que impediria a Trump prendre en solitari accions militars a Veneçuela en una decisió que va comptar amb el suport de diversos republicans.

El president dels EUA, Donald Trump, va assenyalar ahir que la seua Administració mantindrà el control sobre Veneçuela durant un període “llarg” de temps, probablement més d’un any, fins que s’avanci en una transició democràtica, apuntant que les autoritats interines liderades per Delcy Rodríguez estan donant “tot” el que Washington “considera necessari”. “Només el temps dirà. Utilitzarem el petroli i l’agafarem. Estem abaixant els preus del petroli i donarem diners a Veneçuela, que els necessita desesperadament”, va assegurar Trump The New York Times.

Hores després d’aquestes declaracions, el president de l’Assemblea Nacional de Veneçuela, Jorge Rodríguez, va anunciar l’alliberament d’un “número important” de diverses persones empresonades, inclosos tant ciutadans veneçolans com estrangers. Entre ells es troben cinc espanyols, un dels quals una ciutadana amb doble nacionalitat, i ja es disposen a viatjar a Espanya assistits per l’ambaixada a Caracas. En aquest procés, Jorge Rodríguez va agrair els treballs de l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero que “des de fa deu anys ve sumant totes les seues capacitats per treballar en conjunt per la convivència nacional”.

D’altra banda, Trump va confirmar que rebrà pròximament el seu homòleg colombià, Gustavo Petro, després que l’inquilí de la Casa Blanca hagi amenaçat amb una eventual intervenció militar al país llatinoamericà.

S

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va avançar ahir que demanarà l’aprovació del Congrés dels Diputats a l’enviament de tropes per a una eventual força de pau a Palestina una vegada es posi fi al conflicte en el Pròxim Orient. Així ho va indicar, després de referir-se a la intenció de la Moncloa de participar en l’eventual força internacional a Ucraïna una vegada s’arribi a un alto el foc amb Rússia. Va insistir que “la situació continua sent intolerable” a la Franja de Gaza. Paral·lelament, Sánchez va assegurar que Espanya és un país atlantista, però això no significa que hi hagi d’haver un “vassallatge” cap als EUA, mentre va reivindicar que en un moment en què s’està desafiant l’ordre internacional basat en regles no callarà davant de qualsevol violació del Dret Internacional com el que ha tingut lloc a Veneçuela.

“No és moment de tebieses ni mitges tintes”, va dir Sánchez, com tampoc no n’hi va haver “quan vam haver de rebutjar la suposada legitimitat de la victòria, que per descomptat no va ser tal, de Nicolás Maduro a les últimes presidencials a Veneçuela”, va afirmar.