Montero nega que el model de finançament beneficiï Catalunya
La Generalitat veuria incrementats els seus recursos un 15%, per sobre de la mitjana de comunitats, que és d'11,82%

La vicepresidenta primera del govern espanyol, Maria Jesús Montero, durant la presentació del nou model de finançament.
La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, ha presentat aquest divendres la proposta de model de finançament pactada amb ERC, un sistema que suposa 21.000 milions més a les comunitats gràcies a augments de recaptació de fins al 56,5% en el cas de l’IVA i fins al 55% en l’IRPF (fins ara 50%). D’aquests, 4.686 milions, un 22,3% del total, anirien a Catalunya, de manera que la Generalitat veuria incrementats els seus recursos un 15%, per sobre de la mitjana de comunitats, que és d'11,82%. La vicepresidenta ha assegurat que la proposta s’adapta a les “singularitats” de totes les comunitats gràcies al criteri de la població ajustada, i ha negat que beneficiï Catalunya, perquè no és un model “a mida” d’un territori.
Adaptat a la “singularitat” de les CCAA
Segons Montero, és una reforma molt treballada que vol substituir el model vigent en els últims 17 anys i que garanteix més recursos per a tots els territoris. El sistema, ha dit, s’adapta a la realitat de territoris molt diversos en població, dispersió, envelliment, canvi climàtic o desocupació.
Per tant, ha afegit, no és “un model a mesura d’una comunitat autònoma” sinó que “s’adapta a les peculiaritats de cada territori”. És “un sistema que respecta la singularitat territorial”, que és “més transparent” i on “totes les comunitats” veuran incrementats els seus recursos.
Nega privilegis per a Catalunya
La vicepresidenta ha negat que existeixi cap privilegi per a Catalunya. “N'hi ha que volen alimentar el greuge territorial com a coartada política”, ha denunciat, però “aquests suposats greuges mai coincideixen amb la realitat” i només generen “polarització”, perquè “no hi ha cap model a mida d’una comunitat autònoma”.
Criteris de la ‘població ajustada’
El sistema es basa en el criteri de la “població ajustada” per calibrar els recursos que van a cada territori. Suposa que es ponderen conceptes com la dispersió, l’envelliment o la insularitat.
Així, el padró suposa el 30% del model, la població protegida equivalent un 38%, el nombre d’habitants d’entre 0 i 17 anys un 17%, els habitants d’entre 18 i 24 anys i alumnes desplaçats un 3,5%, els majors de 65 anys un 7%, els aturats sense prestació un 1,5%, la superfície un 1,6%, la dispersió un 0,5%, insularitat un 0,5% i els costos fixos un 0,4%. En aquest punt, Montero ha retret a les comunitats del PP que no entressin a la negociació sobre aquests criteris de població ajustada i optessin per posicions “de màxims”.
20.975 milions més
Segons la ministra, el nou sistema aportarà a les comunitats autònomes 20.975 milions d’euros més que si es manté el sistema actual. El total que rebien els territoris si s’aplica és de 224.507 milions d’euros a l’any 2027.
Augment de la recaptació de l’IVA
El nou sistema planteja un increment dels impostos que reben les comunitats. En el cas de l’IVA, les comunitats passen de rebre el 50% al 56,5%. En el de l‘IRPF, del 50% al 55%. Es manté el 58% d’impostos especials sobre el tabac i l’alcohol. I com a novetat, els impostos recaptats en successions, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, impost especial sobre determinats mitjans de transports, el joc i taxes i l’impost sobre electricitat s’inclouran en la cistella que es tornaran a entregar a les autonomies després d’haver estat recaptades.
Mecanisme de solidaritat
El sistema anivella el 75% de la distància de cada comunitat respecte a la mitjana de recursos per habitant ajustat. Així, les comunitats amb habitant ajustat per sota la mitjana reben recursos, i els que queden per sobre aporten recursos. Amb això, segons Montero, a més de garantir la solidaritat es redueix la diferència de finançament per càpita. Avui en dia la diferència arriba als 1.500 euros per habitant.
Les CCAA podran rebre l’IVA de les pimes
El cas de l'IVA de les pimes, les autonomies podran decidir si rebre aquests diners en funció del domicili fiscal de les companyies, i no segons el consum a cada comunitat. Per a Catalunya, que té un ecosistema amb moltes petites i mitjanes empreses, aquesta proposta permetria augmentar el que rebria per IVA.
Anivellament vertical
Segons Montero, l'Estat també aportarà més recursos per a un “anivellament vertical”. L’objectiu és reduir en dos terços la distància de cada comunitat respecte als territoris que presenten un finançament més elevat per habitant. Aquí s'arriba als 19.000 milions.
Fons de canvi climàtic
El sistema incorpora un fons de ‘canvi climàtic’ dotat de 1.000 milions d’euros. Dos terços d’aquests diners les reben les comunitats de l’arc mediterrani, les més afectades per inundacions i incendis.
Sistema de bestretes
El nou model proposat també destaca perquè canvia el sistema de bestretes, i preveu que les entregues de diners es puguin fer a temps real. En aquest cas, de nou, les comunitats autònomes podran escollir si mantenen la fórmula actual o opten pel d'entregues immediates.
Ordinalitat
Un altre dels elements clau del model és el principi d'ordinalitat, pel qual Catalunya serà la tercera en aportar i la tercera en rebre. El nou model també incorpora elements per tenir en compte la població ajustada a l'hora de fer els càlculs. Montero ha afirmat que el model manté l’statu quo de cada territori, de manera que cap territori perdi diners. El mecanisme “fonamentalment beneficia” dues comunitats autònomes, perquè l’administració central aporta 400 milions perquè mantinguin el finançament actual per habitant.
Fons de compensació interterritorial
Ja fora del sistema, el govern espanyol es compromet a reformar el fons de compensació interterritorial per “garantir una aportació addicional per a és comunitats que se situen per sota de la mitjana de finançament per habitant”. Es farà a través d’un tram específic del fons que equivaldrà al diferencial de cada territori respecte a la mitjana, i suposarà una aportació addicional de 3.300 milions d’euros.