Dinamarca i EUA mantenen les diferències en els aspectes “fonamentals” sobre Groenlàndia

Dinamarca va anunciar ahir la creació d’un grup de treball amb els EUA per abordar les “discrepàncies” entre ambdós països sobre el futur de Groenlàndia, després de la reunió dels cancellers danès i groenlandès amb el vicepresident nord-americà, JD Vance, que no va servir per canviar l’opinió de Washington.

“Hem decidit formar un grup de treball d’alt nivell per explorar si podem trobar un camí comú per seguir”, va declarar el ministre d’Exteriors danès, Lars Løkke Rasmussen, en una roda de premsa amb la seua homòloga grenlandesa, Vivian Motzfeldt.

Rasmussen va assenyalar que el grup es reunirà per primera vegada “en qüestió de setmanes” i espera que se centri a “abordar les preocupacions de seguretat nord-americanes, alhora que respectar les línies roges” de Dinamarca.

La reunió amb JD Vance i amb el secretari d’Estat, Marco Rubio, es va portar a terme a l’Edifici Executiu Eisenhower, al complex de la Casa Blanca, enmig de les pressions del president nord-americà, Donald Trump, per adquirir l’illa àrtica, argumentant preocupacions de seguretat nacional.

La trobada va ser, segons el canceller danès, “una discussió franca, però també constructiva”, encara que va afirmar que les posicions continuen enfrontades en l’aspecte “fonamental”.

Així mateix, va explicar que Dinamarca continua creient que la seguretat de Groenlàndia es pot garantir “dins del marc actual” i va dir que és “totalment inacceptable” qualsevol idea que no respecti la integritat territorial de Dinamarca i el dret d’autodeterminació del poble groenlandès.

Ahir, abans de l’encontre, Trump va expressar a la plataforma Truth Social que amb Groenlàndia a “mans” dels Estats Units, l’OTAN serà molt més eficaç i va agregar que “qualsevol cosa menys que això és inacceptable”. Així, va reclamar a l’Aliança Atlàntica que exerceixi pressió sobre Dinamarca perquè eviti la presència militar russa i xinesa a Groenlàndia i la regió de l’Àrtic.

Hores abans de la trobada, el Govern de Dinamarca va anunciar que les seues Forces Armades ampliaran la presència a Groenlàndia.

E

Els EUA van informar ahir el llançament de la segona fase del pla de Donald Trump per a la Franja de Gaza, més de tres mesos després que entrés en vigor la primera que incloïa un alto el foc, malgrat que des d’aleshores han mort més de 440 persones per atacs israelians a l’enclavament palestí. “Avui, en nom de Trump, anunciem el llançament de la fase dos del pla de 20 punts per posar fi al conflicte a Gaza”, va afirmar l’enviat especial de Trump per al Pròxim Orient, Steve Witkoff.

Així, aquest període estableix “una administració palestina tecnocràtica de transició a Gaza, el Comitè Nacional per a l’Administració de Gaza i comença la desmilitarització i reconstrucció total de Gaza, principalment el desarmament de tot el personal no autoritzat”.