Diana Riba, eurodiputada: «Mercosur no pot trencar la nostra sobirania alimentària»

L’eurodiputada d’ERC Diana Riba va ser una de les 334 veus que van portar l’acord comercial amb Mercosur a la Justícia europea. En aquesta entrevista a SEGRE defensa que aplicar-lo podria fer insostenible la nostra agricultura i insta el vell continent a buscar sobirania alimentària, industrial, energètica i en seguretat. Sobre l’actualitat política a Catalunya, considera difícil estar en contra del nou model de finançament autonòmic i insisteix que Rodalies necessita molts més recursos per mantenir-ho.

Després d’aconseguir portar l’acord amb Mercosur a la Justícia, hi ha optimisme per aturar-ne l’aplicació?

Ens dediquem a la política, per la qual cosa sempre som optimistes. Però des del primer moment la Comissió Europea està fent una sèrie de moviments per saltar-se l’Eurocambra i té una estratègia perquè el pacte es posi en marxa com més aviat millor. Mai s’havia firmat un acord així sense votar-se al Parlament Europeu. El que tocaria ara és parar-ho fins que s’hi pronunciï la Justícia, encara que sabem que el fet que estigui firmat per les dos parts li dona una validesa que abans no tenia.

Amb prou garanties, ERC estaria a favor del pacte?

Estem a favor dels acords de lliure comerç, sempre que existeixin les clàusules mirall, amb les mateixes condicions mediambientals, laborals i de salut per a les dos parts. I aquest acord no les compleix. És un bon tracte per a alguns sectors industrials europeus, però molt dolent per al primari. Si tira endavant, pesarà molt en el sector perquè arribaran productes molt més barats i serà insostenible conrear o tenir caps de bestiar. Ja ho vam veure amb el pacte amb el Marroc, que va afectar els cítrics a València i les tomates a Catalunya.

Com valoren l’acord amb l’Índia?

És diferent. Hem aconseguit que hi hagi productes agroalimentaris que en quedin al marge, com l’arròs, que com a catalans hem de protegir. Tanmateix, no existeixen les clàusules mirall a nivell laboral i queda molt perquè les condicions a l’Índia arribin als nostres estàndards. Estem en moments de negociació i pot ser un bon acord per a Europa.

És una manera d’allunyar-nos dels Estats Units?

La inestabilitat que provoca els EUA és enorme. Els aranzels són la part més visible, però darrere hi ha estructures i relacions comercials que s’estan trencant. Així que cal mirar a altres sectors. En les últimes dècades Europa ha externalitzat la indústria a la Xina, la seguretat als EUA i l’energia a Rússia. No podem permetre que acords amb altres països trenquin la nostra sobirania alimentària, no podem perdre la fortalesa del nostre sector primari.

Hem de buscar sobirania europea: tant alimentària com industrial, energètica i en seguretat. Ja ens ho va ensenyar la covid.

Com evolucionen les negociacions per a l’oficialitat del català a la Unió Europea?

És una demanda que no hem deixat de fer i que està a sobre de la taula. El PSOE va tenir una bona oportunitat fa un any i mig, amb la nova composició de la Comissió Europea. Era el moment de fer demandes, i no van ser prou fortes. Però són els països on governa la dreta i l’extrema dreta els que l’estan parant, i aprofito per convidar a reflexionar al PP, que són els primers a parlar de diversitat cultural a l’Eurocambra.

ERC ha pactat un model de finançament que alguns consideren insuficient i que no és un concert econòmic. No s’ha arribat als objectius?

L’objectiu final sempre serà la independència. Però és difícil estar en contra de rebre milers de milions per a Catalunya. Hi ha poques veus contràries i caldria veure quines són pel context polític o per l’acord per si mateix. És complicat parlar de grisos en un moment de blancs i negres, però això és un verd clar. I el que no farem és quedar-nos quiets si no ens ho donen tot.

S’està esgotant ja el temps per aprovar els pressupostos a Catalunya i a Espanya. Hi ha alguna possibilitat real de tirar-los endavant?

Mentre hi hagi minuts al davant haurem de lluitar. Al PSC se li està acabant el temps i nosaltres ho hem deixat clar. Primer recaptació de l’IRPF; després, pressupostos. A Espanya, sabem que és una legislatura difícil perquè necessita el suport de molts partits. Però un Govern pot viure sense pressupostos: nosaltres ho hem hagut de fer.

Sobre el caos de Rodalies: més enllà de les dimissions, quina és la via a seguir?

Que el finançament que Rodalies necessita per al seu manteniment arribi. Els socialistes, a Catalunya i a Madrid, tenen la capacitat de fer arribar els milers de milions que ja estan en els pressupostos. A més, òbviament, del traspàs de Rodalies a la Generalitat que estem negociant.

A Catalunya funciona tot millor quan ho gestionem directament. No pot ser que tinguem un transport públic insegur, no només a nivell físic, sinó quant a la puntualitat.

Quines propostes té ERC sobre el sistema a Lleida?

S’ha de millorar tota l’estructura de Renfe, no hi ha cap línia que funcioni millor. Tenim en marxa el traspàs de les competències, i el primer serà posar al dia les infraestructures. Però no podem tenir un model centralitzat al voltant de Barcelona, sinó un que connecti les comarques entre si. Hi ha molt moviment que no passa per les capitals.