El futur d’Aragó, a les urnes

El futur d’Aragó es defineix avui a les urnes, unes eleccions anticipades per Jorge Azcón després que els populars no aconseguissin tirar endavant els pressupostos d’aquest any. Tot apunta que es pot repetir la situació viscuda a Extremadura. Azcón es perfila com a clar guanyador, però pot ser que estancat en escons, la qual cosa a la pràctica el posa a la mateixa casella de sortida en la qual estava abans d’aquests comicis: depenent dels de Santiago Abascal. La diferència és que la ultradreta, si no fallen totes les enquestes, podrà posar sobre la taula un fort creixement en suports, alguns sondejos apunten que podria doblar en representació. Els populars només podrien sortejar-los si Aragó Existeeix aconsegueix un gran resultat que els permeti junts arribar als 34 diputats de la majoria absoluta, una cosa que a priori sembla difícil. La socialista Pilar Alegría apareix, en aquests moments i tret que el recompte de paperetes d’aquesta nit desmenteixi els sondejos, com una de les damnificades electorals. S’estima que amb ella el PSOE aragonès marcarà una davallada en els que poden ser els seus pitjors resultats de la història en la comunitat. Una part d’aquesta caiguda no s’atribueix a la política aragonesa, sinó a un càstig a Pedro Sánchez, el seu gran valedor que la va fer ministra i portaveu del Govern central. Fins i tot s’havia especulat amb la possibilitat que Alegría fos el recanvi de Sánchez en el PSOE en un futur.

A la campanya d’aquestes eleccions hi ha hagut diversos temes recurrents, començant pel finançament autonòmic. Alegría ha defensat amb dents i ungles la proposta de la Moncloa pactada per ERC i que permetria a Aragó comptar amb 630 milions d’euros més a l’any, basat en el concepte de població ajustada. Aquesta xifra representa un increment del 9,6 per cent en els recursos. La dada, tanmateix, és insuficient per a la dreta, que considera que el territori surt perjudicat davant de Catalunya. En especial arremet contra l’ordinalitat: les comunitats han de rebre del sistema en la mateixa proporció que el que aporten.

Els problemes d’habitatge s’han convertit també en un dels assumptes claus, amb una Pilar Alegría que apunta que aquests 630 milions del nou finançament són claus en el seu programa per poder posar al mercat més habitatge i contractar a més metges. Azcón, mentrestant, retreu als socialistes la mínima construcció d’habitatge assequible durant els seus vuit últims anys de Govern.

Un de cada tres municipis aragonesos té menys de 500 habitants, una dada que aporta una idea dels problemes de despoblació a què s’enfronta, amb un sector agrari que, igual com a Lleida, es troba en peu de guerra contra els acords entre la Unió Europea i Mercosur, que considera que pot posar en risc bona part de l’activitat. Avui la veïna Osca és la principal productora de porcí de l’Estat, amb Lleida en segon lloc, i està patint els estralls que ha causat en els mercats l’aparició de la PPA a Collserola. També és una potència en boví, potser l’activitat que tem més pel seu futur amb els pactes amb Mercosur.

En la jornada de reflexió d’ahir, Jorge Azcón va visitar la Basílica del Pilar per demanar “ajuda” a la verge, mentre que la candidata del PSOE, Pilar Alegría, va optar per passar el dia amb la família i reprendre la lectura. El candidat de Vox, Alejandro Nolasco, es va dedicar a passejar i descansar a Villastar, mentre que el cap de llista de CHA, Jorge Pueyo, va optar pel futbol. El candidat de Terol Existeix, Tomás Guitarte, va matinar per desplaçar-se a la Laguna de Gallacanta, per passejar i observar les grues. També va passar el dia amb família i amics la candidata de Podem, María Goikoetxea, a Villanueva de Gállego, i la d’IU-Moviment Sumar, Marta Abengochea, a Torres de Berrellén, mentre que Alberto Izquierdo, cap de llista pel Partit Aragonès, va preferir esquiar a Valdelinares. Tots estan en mans dels 1.036.325 aragonesos cridats avui a elegir els 67 diputats autonòmics.

Lleida, ‘present’ avui als comicis aragonesos

Les eleccions aragoneses d’avui tenen certa empremta lleidatana. Raúl Burillo, que va ser durant quatre anys, entre 1997 i març de 2001, delegat de l’Agència Tributària a Lleida, és la cap de llista d’Aragó Existeix. Burillo no és l’únic candidat amb vincles amb Lleida, també hi ha Ricard Mitjana, un exmilitar nascut a Balaguer i coordinador autonòmic de Podem. Es presenta al segon posat de la llista de Saragossa, darrere de María Goicoechea. Una altra política amb vincles lleidatans, Tomasa Hernández, secretària del jutjat de Primera Instància i Instrucció número 6 del Canyeret en el canvi de segle i avui jutge a Mallorca en situació de serveis especials i consellera d’Educació al Govern de Jorge Azcón, afronta un altre repte polític: mantenir el cinquè escó del PP a Terol. Així mateix, tres partits han optat per situar candidats de la Llitera al capdavant de les seues llistes a Osca. Són Fernando Sabés, secretari provincial del PSOE a l’Alt Aragó i alcalde de Sant Esteve de Llitera, que lidera la socialista; María Ángeles Roca, alcaldessa d’Albelda i que obre la proposta del PAR, i Juan Carlos Isábal, de Binèfar i número 1 de Coalició Aragonesa.