Azcón guanya però la seua dependència dels ultres creix i el PSOE trontolla

Els aragonesos van tornar a elegir un parlament autonòmic de relacions complexes, com fan des de les eleccions del 1983, i d’aquí a unes setmanes el constituiran amb perdigons a les ales els líders dels dos principals partits, el popular Jorge Azcón i la socialista Pilar Alegría, després de retrocedir tots dos en vots i en escons.

Els aragonesos van dibuixar ahir, vot a vot, el seu dotzè tauler polític sense majories absolutes, com van fer en totes les convocatòries electorals anteriors, encara que en aquesta ocasió han afegit diverses arestes la gestió de les quals pot resultar complexa per als responsables de les formacions polítiques, ja que diversos d’ells surten del 8-F seriosament tocats.

Els ciutadans van traduir la pugna entre el president en funcions, Jorge Azcón (PP), i la candidata socialista i exportaveu del Govern central, Pilar Alegría, en un duel de Titanics en què ambdós van registrar notoris retrocessos a compte del creixement de la ultradreta de Vox en un escenari de participació més elevada fins i tot que fa dos anys i mig.

Azcón, que va convocar eleccions per evitar la dependència de Vox al no poder aprovar els pressupostos, es va deixar ahir 13.020 vots i dos escons. “Només el PP pot formar Govern”, va clamar. Sí, però només amb Vox, que dobla la representació al passar de set diputats a catorze i créixer en 41.998 vots.

Els conservadors sumen més escons que tota l’esquerra, però sembla improbable que la ultradreta aplani un executiu el solitari del PP vist el que s’ha vist durant la campanya i després de l’advertència que ahir a la nit mateix llançava Santiago Abascal: “Els aragonesos volen més Vox”, va dir, i “si el PP vol canviar de polítiques” pot comptar amb nosaltres”.

Si l’objectiu nuclear d’Azcón, l’últim casadista que sobreviu al PP de Alberto Núñez Feijóo, era desfer-se dels condicionants que li imposa la ultradreta, tot sembla indicar que el resultat de l’avenç electoral s’assembla bastant més a un fracàs que a un èxit. No obstant, el missatge oficial parla d’una victòria “clara, nítida i inequívoca”.

Alegría, per la seua part, es deixa cinc diputats i 38.553 sufragis, gairebé un de cada cinc dels que va aconseguir el maig del 2023 el seu antecessor al capdavant del PSOE, Javier Lambán, i reedita el pitjor registre històric dels socialistes en unes autonòmiques.

Empata a 18 amb el Lambán del 2019, que malgrat tot va acabar governant gràcies, fonamentalment, al suport d’un Podem que llavors va obtenir 14 escons i que ahir va passar a ser extraparlamentari, i al de CHA i IU.

El PSOE, que va mantenir la segona posició davant de Vox tant a Terol com a la capital del país, està abocat a una profunda reflexió per molt que Alegría s’esforcés ahir a la nit a prometre una oposició “seriosa, vigilant i responsable” i que el seu secretari federal, el president del Govern, Pedro Sánchez, provés d’enardir els seus afirmant que “el PSOE continuarà sent l’única alternativa progressista”.

L’altre guanyador de la jornada va ser Chunta Aragonesista, que amb el ja exdiputat estatal Jorge Pueyo va saltar de tres a sis escons i va passar de 34.163 vots a 63.875. “És un bon resultat per a la CHA, però un mal resultat per a Aragó”, va assenyalar el candidat, molt combatiu durant el seu pas pel Congrés amb la recuperació i la potenciació dels serveis ferroviaris Lleida-Saragossa per Binèfar i Montsó.

IU va reeditar el seu escó per Saragossa, Terol Existeix se’n va deixar un dels tres de la passada legislatura i el PAR, els aragonesistes conservadors que han governat en deu de les dotze legislatures autonòmiques, els únics que han pactat amb tot l’arc polític, desapareixien.

El PP guanya a les tres capitals, amb la ultradreta segona a Terol

El PP de Jorge Azcón ha estat primera força política a les tres capitals aragoneses en unes eleccions en les quals ha destacat el sorpasso de Vox al PSOE a la ciutat de Terol, on els ultres se situen com el segon partit més votat i fins i tot trepitgen els talons als populars, que governen l’ajuntament amb majoria absoluta. Ahir es van col·locar a tan sols quatre punts de distància. A Saragossa, on en viuen més de la meitat dels aragonesos, els conservadors van treure 12 punts d’avantatge als socialistes, que es van deixar gairebé sis punts respecte als últims comicis autonòmics. A Osca ciutat també es van imposar els populars.