Míriam Nogueras: «L’únic llenguatge que entén el Govern central és el de la pressió»

La guerra a l’Iran va marcar l’agenda política de la setmana passada. Què li sembla el “no a la guerra” del Govern d’Espanya?

Ens hem acostumat massa a les cortines de fum. Divendres vam presentar diverses mesures per pal·liar les conseqüències d’aquest i altres conflictes per contenir els preus de la llum, del gas o dels carburants. Veurem si el Govern central i els seus socis els donen suport i, si no ho fan, que expliquin la seua alternativa. Cortines de fum en podem fer tots, però ens han votat per a una altra cosa.

Vostès tenen la clau de la governabilitat al Congrés. Quant durarà aquesta legislatura?

És cert que el que votem en la majoria de casos determina si una mesura tira endavant, i quan no som clau és perquè el Govern espanyol pacta amb el PP. Hi ha la tendència que quan no els donem suport ens posen al sac de PP i Vox, però mai hi hem pactat i qui sí que ho ha fet ha estat el PSOE quan li ha interessat.

Però sí que han coincidit en moltes votacions amb el PP i Vox.

Cada setmana ERC vota amb PP i Vox i no ho veig en cap titular. Els motius pels quals no votem a favor no són els mateixos que tenen PP i Vox. Sánchez, quan li convé, ens posa al bloc d’esquerres i quan no, en el de la dreta espanyola. Però la realitat és que som els únics que estem al centre. Tenim la clau i l’hem utilitzat per beneficiar Catalunya i no el partit. Quan vam negociar la mesa del Parlament, ens van plantejar tenir el doble d’assessors i ho vam rebutjar a canvi d’utilitzar el català al Congrés i a Europa i investigar l’operació Catalunya i els atemptats del 17A. ERC, amb els mateixos diputats que nosaltres, té el doble d’assessors.

Hi va haver molt d’enrenou pel seu vot en contra de l’escut social.

El PSOE i Sumar van decidir a l’últim moment barrejar el decret de l’escut social amb el de les okupacions, que sabien que no s’aprovaria i ells mateixos ho van reconèixer. Ho van fer per propaganda? Vist això, entenem que sí.

La lluita contra les okupacions és un dels seus cavalls de batalla. Creu que és un dels principals problemes dels catalans?

El 50% de les okupacions de l’Estat les tenim a Catalunya. No és una preocupació dels espanyols. És una de les moltes preocupacions dels catalans perquè la majoria les patim aquí. Potser per això ja els va bé no buscar solucions.

Després de diversos anys, la llei contra la multireincidència per fi avança.

La vam registrar fa 3 anys i fins que no vam anunciar un veto a totes les lleis del Govern espanyol no es va fixar el dia de la comissió per tramitar-la. Sembla que l’únic llenguatge que entenen és el de la pressió. Després el procés va ser molt ràpid. Veurem quines propostes surten del Senat i si ens sembla bé incloure-les.

Demanen que Catalunya tingui competències en migració. Quin canvi suposaria si el marc de referència és l’estatal?

La llei preveu que per donar el permís de residència pots demanar aprendre la llengua que es parla al territori en el qual es vol viure, però no l’apliquen. Si tinguéssim les competències la decisió seria nostra. Però quan es va votar la delegació, Podem va decidir que Catalunya no podia tenir aquestes competències. Dies després, Pablo Iglesias va reconèixer que ERC els va demanar que hi votessin en contra.

Precisament, amb ERC semblen més distanciats que mai.

Gabriel Rufián ha decidit prendre un camí d’esquerres espanyoles i ha decidit que els vots que li van donar a ERC serveixin per fer política amb els partits espanyols. Ells s’han d’aclarir, però la relació amb la gent d’ERC és molt correcta.

Quan tornarà Puigdemont?

Fa poc va sortir l’informe de l’advocat general de la UE i, si la sentència que sortirà aviat va en aquesta línia, el Suprem tindrà gairebé impossible no aplicar al 100% l’amnistia i el president podrà tornar. Però Marchena serà qui decideixi què passa.

Com veu l’acord assolit entre Junts i la CUP a Tàrrega?

Crec que s’ha fet justícia perquè la Rosa [Perelló] va guanyar, va ser la més votada i ara tornarà a un lloc, l’alcaldia, del qual mai se n’hauria d’haver anat.

Què diria als que els acusen de radicalitzar-se per por de perdre vots per Aliança Catalana?

Abans ja parlàvem d’okupacions i multireincidència. Ara els nostres vots valen i el 2018 quan el PSOE només necessitava ERC, no. Continuarem treballant com fins ara.

Hi va haver un cordó sanitari a Vox. En farien un altre a Aliança?

Avui, l’únic cordó sanitari que hi ha és contra Junts. Alguna cosa devem estar fent bé quan tots ens apunten. Som l’única alternativa i proposem solucions. Però, si se soluciona el problema, a alguns se’ls acaben els relats populistes.