Israel diu haver mort el secretari del Consell Suprem de Seguretat iraniana

El ministeri de Defensa d’Israel va assegurar ahir haver matat el secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional de l’Iran, Ali Lariyani, en els bombardejos perpetrats dilluns a la nit contra “infraestructures del règim” iranià.

“Lariyani i el comandant de la Basij van ser eliminats i es van unir al cap del pla de destrucció, (Ali) Khamenei, i a tots els membres frustrats de l’eix del mal a les profunditats de l’infern”, va dir ahir el ministre de Defensa israeliana, Israel Katz.

Minuts abans, el departament de premsa de l’oficina del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, havia emès un breu comunicat en el qual es deia: “El primer ministre ordena l’eliminació d’alts funcionaris del règim iranià.”

Lariyani era considerada una de les figures polítiques més influents del règim iranià, i havia estat descrit per la premsa àrab com l’“home més important només darrere de figures clau com Mojtaba Khamenei”. A més, va ser president del Parlament iranià durant més d’una dècada i excomandant de la Guàrdia Revolucionària. Tenia també una completa formació amb un màster en Filosofia per la Universitat de Teheran i una llicenciatura en Matemàtiques i Informàtica per la Universitat iraniana d’As-Sharif. Katz va assegurar sobre la suposada execució de Lariyani que el president dels EUA, Donald Trump, s’havia referit recentment a l’“alta taxa de rotació a la cúpula iraniana” i que ara “fins i tot augmenta”.

D’altra banda, Trump va declarar que ja no necessita ni desitja el suport dels països de l’OTAN, ni d’Austràlia, el Japó o Corea del Sud, després que aquests rebutgessin participar en una coalició per garantir la seguretat a l’estret d’Ormuz, bloquejat per la guerra amb l’Iran. “Com a president dels Estats Units d’Amèrica, el país més poderós del món, NO NECESSITEM L’AJUDA DE NINGÚ!”, va declarar a la plataforma Truth Social.

“No em sorprèn la seua postura, ja que sempre he considerat que l’OTAN, on invertim centenars de milers de milions de dòlars anuals protegint aquests mateixos països, és una relació unilateral: nosaltres els protegim, però ells no fan res per nosaltres”, va retreure.

La cap de la diplomàcia de la UE, Kaja Kallas, va declarar que l’estret d’Ormuz “queda fora de l’àmbit d’acció de l’OTAN” i el Govern alemany va respondre: “Aquesta no és la nostra guerra.”

També altres països com Austràlia, el Canadà i el Japó han descartat involucrar-se en el conflicte.

Trump insisteix que l’OTAN mai no ha donat suport als Estats Units, però l’única vegada que l’Aliança Atlàntica va activar l’Article 5 de defensa comuna va ser després dels atemptats d’Al-Qaeda de l’11 de setembre de l’any 2001, en suport a Washington.

Dimiteix un alt càrrec antiterrorista

El director del Centre Nacional contra el Terrorisme dels Estats Units, Joe Kent, va presentar ahir la dimissió al president, Donald Trump, en rebuig per la guerra que el seu país i Israel lliuren contra l’Iran. “No puc, amb consciència, donar suport a la guerra que es lliura a l’Iran. L’Iran no representava cap amenaça imminent per a la nostra nació, i és evident que hem iniciat aquesta guerra a causa de la pressió d’Israel i el seu poderós lobby nord-americà”, va escriure Kent en una carta dirigida al president. Trump va valorar com una bona notícia la dimissió de Kent. “Sempre vaig pensar que era un bon tipus, però també feble en seguretat”.

Atacat un vaixell a prop de l’estret

Les autoritats marítimes del Regne Unit van informar ahir que un vaixell cisterna va ser impactat per restes de míssils interceptors mentre estava fondejant, a 23 milles nàutiques (uns 37 quilòmetres) a l’est de la ciutat de Fujaira, al sud dels Emirats Àrabs Units i en ple golf d’Oman. L’incident no va ocasionar ferits.

Un portaavions es retira per un incendi

El portaavions dels EUA USS Gerald R. Ford (CVN-78), que dona suport als bombardejos contra l’Iran, arribarà la setmana que ve a una base a l’illa grega de Creta des del mar Roig per reproveir-se, a l’haver patit un incendi el passat dia 12 de març, segons va informar el diari Kathimerini. Aquest incendi no va estar relacionat amb els atacs dels EUA a l’Iran, segons va informar el mateix dia de l’incident el Comando Central de les Forces Navals dels EUA al seu compte oficial de X. Segons va assenyalar el diari nord-americà The New York Times, l’incendi es va poder controlar al cap de 30 hores i va deixar uns 600 tripulants, d’un total de 4.500 a bord, sense llits, per la qual cosa des d’aleshores han de dormir a terra o sobre taules.