SEGRE

NORMATIVA

La nova llei aprovada pel Govern central busca regular les pràctiques laborals i estableix sancions per a les empreses que incompleixin la norma

El text encara ha de passar el filtre del Congrés

Les pràctiques laborals són essencials per a l’entrada dels joves en el món laboral. - EUROPA PRESS

Les pràctiques laborals són essencials per a l’entrada dels joves en el món laboral. - EUROPA PRESS

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Les pràctiques laborals són importants perquè constitueixen el primer contacte real de molts joves amb el món professional, permetent-los aplicar els coneixements adquirits a les aules i desenvolupar habilitats clau que els prepari per a l’entrada en el mercat laboral. El Consell de Ministres va aprovar a començaments de març el projecte de llei de l’Estatut de les persones en formació pràctica no laboral en l’àmbit de l’empresa, conegut com Estatut del Becari. La norma, que s’ha aprovat dos anys i mig després de l’acord assolit entre el ministeri de Treball i els sindicats, però sense la patronal, s’haurà ara de tramitar al Parlament al tenir rang de llei, la qual cosa en complica l’aprovació definitiva després de la ruptura de Junts amb el Govern central. Es tracta d’una iniciativa destinada a regular les pràctiques no laborals en empreses, definir-ne el marc jurídic i establir els drets i obligacions de les persones en formació, així com les sancions aplicables a les empreses que incompleixin la normativa.

“Una persona en pràctiques no laborals no pot substituir un treballador; a partir d’ara les persones que s’estan formant tindran drets”, va assegurar la ministra de vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz.

Obligacions

La nova llei estableix que les empreses hauran de compensar les despeses derivades de la pràctica (desplaçament, allotjament o manutenció) segons el que es preveu en el conveni o acord de cooperació. A més, s’instaura un règim sancionador que contempla multes de fins a 225.018 euros per a infraccions molt greus en el seu grau màxim. Si les infraccions són considerades molt greus, però en el grau mínim, les multes aniran de 7.501 a 30.000 euros, mentre que en el grau mitjà seran de 30.001 a 120.005 euros. Es consideraran molt greus, entre altres, les infraccions per discriminació per edat, sexe, origen, religió, orientació sexual o ideologia, o per tracte desfavorable davant de reclamacions d’igualtat de tracte.

Jornada

Les pràctiques extracurriculars no podran superar 480 hores ni el 15% dels crèdits ECTS de la titulació. S’hi inclouen les pràctiques vinculades a títols propis universitaris, amb un límit conjunt (curriculars i extracurriculars) del 25% dels crèdits ECTS, o de tres mesos quan la titulació tingui almenys 60 crèdits.

L’Estatut del Becari estableix que les persones en formació formaran part de l’ambient laboral de l’empresa, amb dret a accedir i utilitzar els mateixos espais que la resta de treballadors. Així mateix, hauran de respectar les normes de funcionament i prevenció de riscos laborals, mantenir la confidencialitat i el secret professional, i seguir les directrius del tutor o tutora assignats per l’empresa i el centre acadèmic.

Deures

També marca el compliment de certs deures per part de les persones en formació. Així, hauran d’incorporar-se en la data acordada, complir l’horari previst, desenvolupar les activitats amb diligència i mantenir contacte amb el tutor acadèmic, comunicant-li qualsevol incidència. També hauran d’entregar els informes o documents de seguiment que se’ls sol·licitin.

Denúncies

Els incompliments de la norma podran denunciar-se a través de l’Institut de la Joventut d’Espanya (Injuve), que depèn del ministeri de Joventut, que ha posat en marxa la Bústia de les persones Becàries: Denuncia les males pràctiques en col·laboració amb l’Organisme estatal d’Inspecció de Treball i Seguretat Social (Oeitss). Aquesta bústia permet a persones becàries i exbecàries denunciar possibles irregularitats durant el seu període de pràctiques.

Perquè aquesta maquinària entri en funcionament, el text haurà abans de ser tramitat per les Corts Generals, la qual cosa en complica l’aprovació definitiva en l’actual context polític, marcat per les discrepàncies entre els dos socis del Govern, PSOE i Sumar, i la ruptura de Junts amb el Govern central.

Impuls a l’FP Dual, clau davant la falta de treballadors a Lleida

La falta de professionals qualificats s’ha convertit en un dels principals reptes del mercat laboral tant lleidatà com de la resta d’Espanya, i afecta sectors clau com la indústria, el transport o els serveis. Moltes empreses adverteixen de dificultats creixents per cobrir vacants, especialment en perfils tècnics, la qual cosa en frena la capacitat de creixement i adaptació a un entorn cada vegada més competitiu. El problema, que ja fa anys que s’arrossega, s’amplia a causa de la jubilació d’una gran borsa de persones amb coneixements especialitzats. Aquesta situació no només impacta en la productivitat empresarial, sinó que també posa en evidència un desajustament estructural entre la formació disponible i les necessitats del teixit productiu. En aquest context, la Formació Professional Dual es presenta com una de les solucions més eficaces per reduir aquesta bretxa. Aquest model combina l’ensenyament en centres educatius amb la formació pràctica en empreses, permetent als estudiants adquirir experiència real mentre es preparen per a la inserció laboral. A més, facilita que les companyies formin talent a mida de les seues necessitats, millorant l’ocupabilitat i reduint el desajust entre oferta i demanda. En molts casos, aquest model es tradueix en una incorporació immediata al mercat laboral després de completar la formació. És per això que experts i representants empresarials coincideixen que impulsar l’FP Dual és clau per afrontar el dèficit de professionals, encara que també subratllen la necessitat d’una implicació més gran de les empreses i una millor coordinació amb el sistema educatiu i les administracions perquè la seua implantació sigui realment efectiva, reorientant l’oferta cap a les necessitats reals d’ús de cada territori.

tracking