Diputació de Lleida
La façana de la Diputació a la rambla Ferran.
SR. DIRECTOR: Si és vostè un treballador de la Diputació de Lleida, a part de tenir el sou assegurat també té dret que li paguin el dentista, els medicaments, les ulleres, medicina alternativa, ajuts escolars i estudis universitaris per als seus fills.
A aquestes subvencions les anomenen programa d’“acció social” i fa vint anys que s’apliquen. Vatua l’olla! La gran majoria de ciutadans desconeixíem aquestes dades. I això només a la Diputació de Lleida, multipliqui vostè això per tots els ens públics que hi ha a tot el país. Fa vint anys les circumstàncies eren d’altres, però després de diversos anys arrossegant una crisi rere una altra, potser en algun moment s’hauria d’haver posat fre a aquests privilegis d’una elit ja per si mateix privilegiada.
Si és vostè un humil pencaire, ara mateix ni es podrà arreglar la boca ni pagar estudis als seus fills, pot ser que ni tenir-los, i a més el continuen apujant impostos per sufragar que d’altres el gaudeixin còmodament i gratuïtament. Que els polítics viuen allunyats del món real se sap fa temps, però en aquests temps duríssims per a moltes persones, assabentar-nos d’aquest dispendi és obscè i escandalós.
En moments de crisi, sempre som els mateixos els que hem d’estrènyer-nos el cinturó i renunciar a moltes coses, retallant d’on ja no es pot. Estaria bé que l’administració estigués a l’altura de les circumstàncies, i en un acte d’empatia, fos capaç de retallar el dispendi que produeix. És una utopia, per descomptat, però després no s’estranyin que la gent senti desinterès, per no dir fàstic, de la política i la seua administració. I no se sorprenguin dels resultats a les urnes, perquè la plebs està molt cansada de pagar les grandeses dels de sempre a costa de les seues misèries.
