Ramon Llull i els cavallers
L’any passat es va complir el centenari de l’Editorial Barcino, creada per Josep Maria de Casacuberta, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de 1981, i que des de fa més de cinquanta anys continua la seva impressionant labor cultural gràcies a la Fundació Carulla. Entre les seves col·leccions, la Biblioteca Barcino es destina a oferir textos clàssics en la llengua original, amb rigor filològic i l’ortografia regularitzada. Darrerament s’hi ha publicat una obra singular de Ramon Llull (c.1232-c.1316), el Llibre de l’orde de cavalleria, a cura d’Anna Fernàndez-Clot i Albert Soler. El món dels cavallers medievals suscita fascinació i el veiem avui projectat en tota mena de creacions literàries i audiovisuals. Algú es pot sorprendre que un autor medieval que associem a la temàtica religiosa redactés una obra sobre una activitat que podríem identificar com a militar. Però cal aclarir d’entrada que, abans de la seva conversió espiritual, Ramon Llull havia estat un membre influent de les corts de Jaume I i de Jaume II de Mallorca i que estava familiaritzat amb el que significava la condició de cavaller. I, a més, en aquest text Llull no tan sols descriu les armes i la naturalesa militar dels cavallers, sinó que incideix en la seva responsabilitat cívica i religiosa.
Com passava amb els trobadors, els valors de la cavalleria requerien una contenció de la brutalitat. Com conclouen els curadors d’aquesta edició, Llull devia escriure el Llibre de l’orde de cavalleria entre 1274 i 1276. Aquest tractat s’inicia amb un pròleg narratiu protagonitzat per un ermità i un jove escuder que viatja per ser “adobat a novell cavaller”, és a dir, per ser elevat a aquesta condició. Als set capítols en què es divideix el text, Llull s’hi ocupa dels orígens mítics de la cavalleria, de les funcions que conformen l’ofici de cavaller, incloent-hi mantenir i defensar la fe catòlica i la justícia, de les qualitats i aptituds que cal valorar a l’hora d’examinar si un escuder pot ser distingit com a cavaller, de la cerimònia d’adobament de cavaller, de l’armament ofensiu i defensiu del cavaller, dels costums propis de la cavalleria i de l’honor que han de rebre els cavallers dins la societat.
