SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Hola, ilerget. Hola, andosí. Quant fa que no ens diem hola entre nosaltres, eh? L’escriptor andosí Albert Villaró, a la seva Peaky Blinder manera, ens ho pregunta a la Seu d’Urgell. Xerrem, presentant la revista Horitzons, com si fóssim gangs de les bandes ancestrals de la Catalunya genètica: els ibers. Som això, bocins de pebrot, arengada, albergínia, ceba.. Sí, som una coca de samfaina. 

Han passat ells, ilergets, andosins, i continuem amb aquesta derrota. Si els ilergets, Rambos i Supermans de l’espasa de pelar humans i el xapo de la pagesia de liquidar vegetals i animals es van enfrontar als dos grans imperis planetaris, Roma i Cartago, amb l’R+D de la suor, l’esllomament, donant-ho tot, però van perdre, injustament, els andosins (pirinencs assilvestrats enraonats) van ser sotmesos malèvolament per Aníbal, travessant els Pirineus amb elefants de circ bèl·lic tot vent road movie sanguinària cap a Lleida. Som això: els de dalt (Pirineus) i els de baix (Ponent), uns perdedors reals, però uns guanyadors per herois morals. Això sí: sempre incomunicats. 

Les fronteres no són només a les Panadelles tangibles i mentals. Tenim un problema entre l’up i el down. Com en diem de tot això? Hem estat ibers, comtats, ara som províncies, demarcacions, vegueries, comarques, permutacions, combinacions, gallines decapitades amb cos i cos giragonsant, ous estrellats.. Quina saragata, xiquets! Som una macedònia de placenta troglodita, un trencadís proto gaudinià, una amanida de tomata i ceba, un sol y sombra de conyac i anís.. Però ens fallen les escales, l’ascensor, el coet. No sabem ni pujar ni baixar. Petem-nos l’aïllament ponent-pirinenc. Ens cal contagi, encomanament, propagació, transferència, infecció. Cal un intercanvi d’ADN. Una senyora alifara continuada. Ens cal taula. I pa i vi, i si cal àcid clorhídric. Ens cal tot. Ens calem. Ens necessitem. Som confederació de pebrots i arengades Ponent-Pirineus. Perquè el poeta sideral Àngel Guimerà ja va escriure sobre els ibers occidentals. Aquí fa parlar el president Indíbil: “Sobre del món jamai. Que a cada poble lo comandin los seus, que torni el dia en que Roma es resigni sols a Roma i Cartago amb Cartago, i que aquí siga només pels ilergetes, i amb Mandoni los terrers ausetans se vegin lliures.” Freedom Coca de Samfaina! Mengem-nos!

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking