El Poal JFK

L’estiu és un culet de (el líquid que us roti) vas llarg amb flotador de gel ofegant-se a una discoteca a les sis de la matinada. Tanquem. Així ha de ser. Així tornarà a ser. Ja va dir el gran filòsof de la societat líquida, Julio Iglesias, que “la vida sigue igual”. I el vas, cada estiu, que no falti. Voldrà dir que almenys, a la vida, podem aguantar alguna cosa. Però aquest estiu han passat coses per les nostres mans.

Han tornat les Festes Majors. D’acord, mai han marxat. Sí, sí… Més d’acord, ja fa uns anys que estan com si això fos la pista d’enlairament del JFK de Nova York. Aquí vull anar. Us vull explicar la meua visita a l’aeroport. Al JFK el Poal, és clar. Festa Major Airways. A la capital, Poal, goal. Vam veure futbol al carrer. A una pantalla de paret de casa cinemascop existencial 3HD. Nens, nenes, joves (dos de Washington que ja es volen quedar a viure aquí), grans, separats, divorciats, casats, desmenjats, faltats, il·luminats… una coca de recapte humana menjant la millor coca de recapte (un camp de futbol fet de porteries i línies de pebrots; la gespa d’albergínia escalivada i equips d’olives verdes i d’olives negres) i pizza d’aquesta part de l’hemisferi. Poal goal! Vam xerrar pels descosits a un garatge on s’estan construint els ordinadors neuronals fets de cames ajudeu-me. Aquí, s’inventa el futur. Es va solucionar el món, la galàxia i el més enllà. Veritat, de la bona, i certificada amb fotosíntesi. Vam veure Ben-hur (sí, la pel·li de romans) a la pantalla de ciment extrasensorial surround. I el glaçó de la lluna va caure al vas. I ens vam beure la vida. Tota.

Demano disculpes a tot el poble, a l’organització, als arbres, a la plaça, a un gat que em va indicar el camí de sortida, perquè ja no vaig poder anar al ball. No pas per cap badall. Pateixo des de naixement la malaltia de l’esquerrer arrítmic (3% de la població sideral). És a dir, soc un paralític del ritme i no puc ballar. Clemència, germans. Però quan vaig arribar a casa i em vaig acotxar amb la pel·li de Ventafocs i el llençol de la fresqueta em vaig dir des de la llum de la foscor: és possible? És possible que avui, les Festes Majors, siguin dels pocs llocs on moltes coses, i per a molta gent, puguin ser possibles? Sí.