Vendre nens

Mans al cap. I a la cartera. I a la neurona. La xiqueta, de 14 anys. Venuda des de Navarra a Mollerussa. Es veu que pels pares. Per cinc mil euros i cinc ampolles de whisky (quina marca?). Pidolant per Borges Blanques. I el jutge de Tudela arxivant la causa contra els pares i jugant a l’oca de la sang. Monedes i líquid per un matrimoni amb fòrceps. Ganivet de pena. Puta societat. Merda d’humanitat. Però... és Hu-ke-ni-ha.

Així és. No és la primera. Ni la darrera. Passa. Em diu una persona d’un poble dels nostres: “Li vaig dir a un pare: Què vols? Que la xiqueta sigui metgessa a Europa o submisa de tornada al teu país?” Saben la resposta? Doncs, sí. Que sí, que tothom amb les mans al cap. Ui, sí, sí. Les mans us les podeu fotre on us càpiguen.

Al CAP. Revisió infantil. La infermera em demana: “Quanta estona mira el mòbil la nena?” Perdona? Sisplau? La meua filla no mira el mòbil. Per qui m’has pres? Surt la metgessa com un llamp esperant el Judici Final. Està a punt de fer-me una anatomia, un estudi de rara avis. Obri’m en canal. Els dic als científics: veig bebès de mesos que els foten els mòbils com una xeringa intravenosa. Els fan ionquis. És merda. Merda de la bona. Feu malbé la canalla, pares que us foteu les mans al cap perquè es venen una xiqueta per xavalla i licor. I vosaltres us els veneu a la ronya del no res. Els regaleu al femer. Un mòbil és un matrimoni a la força pels menors.

Com volem persones si eduqueu cagallons humans? Com volem ciutadans si fabriqueu analfabets? Us veneu els vostres excrements embolicant-los amb nens. Vergonya. Uns es bescanvien els nens per diners i d’altres pels mòbils, per la no educació, pel passo de tot, per la pedagogia de l’esotèria que ja l’educaran els altres: el col·le, el txa-txa-txa, l’abocador de residus post nuclears, o l’ampolla d’àcid clorhídric. Tot menys els pares.

Campen. Van lliures. Els nens. Sense ningú al volant. A uns els venen per monedes, a d’altres per immaduresa, irresponsabilitat, ganduleria. I així van. I així anem tots. No tingueu fills: tingueu neveres. I foteu-vos dins del congelador. El mal, el mal més demoníac el porten molts pares damunt. Sobretot els que no ho semblen i sempre riuen per mentir. N’hi ha per donar i per vendre. Per vendre’ls a ells.