Porcs senglars Disney
Hi ha persones a les ciutats que quan veuen arribar nous veïns porcs senglars es tornen generoses. Els donen menjar, beure, els graten l’esqueneta, o fins i tot els aconsellen com arribar a ser ciutadans cívics de les metròpolis. Són aquelles persones que, segurament, tenen gats d’aquells que no han sortit del sofà de casa des de la Guerra de Cuba i que quan la criatura veu un ratolí li agafa una crisi d’ansietat que l’han de dur al coach emocional felí. Són aquelles persones que tenen un gos que s’ha oblidat de bordar i emet sons imitant melodies de relaxació postneuronal com si fos una maquineta a piles. Gossos i gats humanitzats. Doncs, aranyes, escorpins, serps, voltors… I sobretot: senglars humanitzats.
És clar que no importa que els porcs senglars siguin una plaga que arrasen conreus a tot el país, que ho destrossa tot, que arruïna pagesos. Tampoc que provoquin accidents de trànsit a granel. Ni que siguin ultra-mega-hiperperillosos: Envestida! Mossada! Endrapada! Cal saber el codi d’encriptació per saludar-los. No. Cal humanitzar senglars. Fer-los a imatge i semblança de l’home. Hauran de tenir tots els drets: vot, atur, jubilació... S’hauran de poder escolaritzar. Tenir seguretat social. Haurem de permetre matrimonis mixtos. Si el senglar s’ha hibridat amb porcs salvatges, pacífics, hiperactius, melòdics... Per què no es pot hibridar amb l’home? El senglar home o l’home senglar. Immillorable. Gustós. Saborós. Mmmm. El senglar és el camí.
La pesta porcina que arranca a… Barcelona és això, primer mentalment. Només cal veure els nombrosos cartells que contaminen Collserola sobre els porcs senglars: estan pintats com estrelles de Disney. El senglar és bo, dòcil, fabulós, amable, simpàtic. Doneu-li de tot. Que mengi, que begui, que ens morregi, que ens infecti. Xiquets, comencem per aquí: els punyeters dibuixos animats d’aquests assassins en sèrie. Prou de la pedagogia de la destrucció. La pesta no és dels senglars: és de totes aquestes bèsties que els donen menjar, afecte analfabet i, ara, de les que es passen pel forro dels sants collons les prohibicions de circular per Collserola. Així poden matar vides senceres de pagesos, famílies, pobles amb granges. Ells són la pesta, la plaga, l’epidèmia, ells són el mal: els humans.
