DF zum-zum
El 1862 un insecte de l’ordre dels himenòpters que viu en eixams i produeix mel i cera va volar d’Isona a Barcelona. Francesca Abella Bertran va aixecar un obrador de ciris al barri del Raval. El 2026 la botiga del carrer Sant Antoni Abad, 9, continua dempeus. I hi ha també una fàbrica a Sentmenat. I les espelmes de mil formes, mil colors, mil olors, per mil ocasions s’exporten per mil a Europa, Estats Units, Japó, Austràlia, Nova Zelanda... Tot és ara Cerabella. I tot per una abella pallaresa que va brunzir i aterrar a Barcelona. El rusc és fet.
La cera de les abelles, i els vegetals, és sostenible, biodegradable, renovable. Per això l’abella Abella més que a Barcelona es dirigia cap al futur. Un demà que ja és avui. Un ara que ja ha reconegut el lloc. Perquè la Terra Ferma no és el futur: és el present. El temps ja és arribat. L’economia de l’occident català ha estat, per exemple, la històrica rampa de llançament de la indústria agroalimentària de Catalunya, però ara va a més, i més lluny, des de més a prop. És un fet. Es va veure. Es va sentir. En va ensumar. Es va tastar. A la jornada econòmica “L’Horitzó Lleida 2050 i una Catalunya sostenible”. Organitzada per la Fundació Horitzons 2050 i la Diputació de Lleida al Col·legi d’Economistes de Barcelona aquest dimarts. Abelles empresarials lleidatanes van volar fins a la capital per dir que també són capital. Sentiu el zum-zum?
Zzz. El Ponent Imponent, el Pirineu Incandescent són i tenen més del cinquanta per cent del capital natural de Catalunya. Aquesta és la geografia on hi ha les rampes de llançament de mil coses sostenibles amb cel europeu i mundial. Zzz. La terra no sap mentir i és aquí. Aquest és el DF bioeconòmic: hi ha recursos naturals, únics, necessaris, imprescindibles per alçar el vol transformador-continuador-bio: producció agroalimentària, energia, descarbonització industrial, espai, súper coneixement (ancestral i actual) i gran capacitat empresarial (d’ahir i avui). Tot agafa la forma d’aquest rusc original, divers, resistent, ferm, orgànic: una tecnologia humana feta de zumzejar. Agitar, bategar, estremir, fimbrejar. Zum-zum. Ho sentiu? Zzz. Mireu el cel. Zzz. Sí, ja no és una abella: és un eixam. Zzz...
