L’expressió artística

Des de petita m’ha agradat pintar i dibuixar. No hi tinc un do especial, però sempre he gaudit molt dedicant-hi unes bones estones. Encara avui, davant d’un full en blanc, sento una crida irresistible: una invitació a crear lliurement, a expressar-me a través de colors, traços, formes, textures. Durant anys he intuït que aquesta afició m’aportava quelcom valuós. Ara en tinc la certesa: l’expressió artística té un impacte profundament positiu en la salut mental.

D’una banda, l’art és un canal privilegiat per explorar el món emocional. Quan dibuixem o pintem, podem donar forma a sentiments que sovint ens costa –o no sabem– verbalitzar. No és casual que el dibuix hagi estat una eina clàssica d’avaluació en la psicologia infantil, especialment dins la tradició psicoanalista. Però, també els adults, malgrat el llenguatge, trobem límits a l’hora de posar paraules al que sentim. Potser per això tants artistes han convertit el seu art en una via d’expressió del patiment i de la seva complexitat emocional.

En aquest sentit, crear des de l’àmbit no verbal –més vinculat als processos intuïtius i simbòlics– ofereix una alternativa terapèutica de gran valor. L’art permet externalitzar emocions com l’angoixa, la tristesa, la por o la frustració, i facilita tant la seva comprensió com el seu processament posterior. És, en definitiva, una manera de desxifrar el propi caos emocional.

Des d’una perspectiva neuropsicològica, els beneficis també són clars. El procés creatiu activa les àrees cerebrals implicades en l’atenció i la concentració. El fet d’haver de focalitzar-nos en l’activitat artística ens ajuda a reduir l’ansietat i l’estrès. Quan ens submergim en la creació, ens situem en el moment present, en un estat semblant al de la meditació, que s’associa a una disminució dels nivells de cortisol, l’hormona de l’estrès.

A més, l’expressió artística estimula les àrees relacionades amb la creativitat i la resolució de problemes. En particular, activa el còrtex prefrontal, clau per a la presa de decisions i el pensament abstracte. Això es tradueix en una major flexibilitat cognitiva i en una millor capacitat d’afrontar els reptes del dia a dia.

No podem oblidar tampoc el paper de la neuroplasticitat, és a dir, la capacitat del cervell per adaptar-se i transformar-se al llarg de la vida. L’activitat artística afavoreix la creació de noves connexions neuronals i contribueix a millorar les funcions cognitives. Aquest fet és especialment rellevant per la reserva cognitiva, és a dir, en la capacitat del cervell per resistir el deteriorament associat al pas del temps o a determinades patologies.

Així, doncs, l’expressió artística aporta beneficis tant neurològics com psicològics: afavoreix la regulació emocional, millora la concentració, redueix l’estrès i incrementa la sensació de benestar. Tot plegat reverteix directament en la salut mental.

Per això, l’art és una eina poderosa no només en l’àmbit educatiu, sinó també en el terapèutic. És útil com a recurs preventiu i com a suport en el tractament de diverses problemàtiques, des de l’ansietat i la depressió fins als trastorns d’autoestima o el trastorn per estrès posttraumàtic, així com en processos neurodegeneratius.

Tinc clar que, d’ara endavant, continuaré gaudint del plaer senzill d’endur-me un bloc de dibuix sota el braç vers algun racó de bosc d’aquest nostre meravellós país. Ara, però, amb una consciència afegida: mentre creo, també estic cuidant la meva salut.