Qui dia passa

En tota activitat, a més del saber fer i saber-ne les possibilitats, l’important és el control del temps. Els grans propòsits necessiten molt temps perquè s’acompleixin. Hi intervenen tants factors estructurals, conjunturals i sobrevinguts que, encara que se’n tinguin models i exemples, fan que sigui molt difícil assegurar una data precisa de finalització. L’acció política sempre juga amb aquests condicionants. L’acció social que té a veure amb els drets humans inalienables, molt més encara. La solució al problema de l’habitatge, per exemple. La dilació, l’ajornament, les pròrrogues, els imprevistos, les variacions rítmiques, tot forma part de les estratègies de i per a la resolució dels projectes, dels propòsits, dels programes, de les promeses. Àdhuc, quan sembla que s’ha arribat a la consumació, els contextos han canviat. Els fenòmens condicionants s’han alterat o esdevingut més complexos. O simplement els sistemes de valors i de virtuts s’han alterat. D’aquí que el temps no sols serveix per encadenar les accions i afinar en la gestió dels recursos, sinó que juga en contra de l’excel·lència, de la completesa i la perfecció. Mai no s’ha aconseguit la pau total, l’erradicació absoluta de la pobresa i de l’analfabetisme, de la guerra, de la fam, de l’esclavatge o l’eliminació de l’atur. Mai no hem aconseguit l’obra definitiva, perquè simplement tot és perfectible.

Ni en l’obra artística, perquè el concepte de bellesa és subjecte al de cultura i la cultura va lligada als sistemes de producció que condicionen els de consum, i la repetició de models a l’avorriment. I, com deia la cançó, els temps van canviant i fins i tot la idea del que és la Humanitat. I els afectats ens desesperem atès que mai no arriben les subvencions, no s’acaben mai les obres o no comencen mai i no s’erradica la violència ni els suïcidis. I les estadístiques serveixen per amagar els noms i els cognoms, els de cadascú, de les persones que anhelen i les que ja no ho podran veure. I, al final, se’ns deia, d’il·lusions també es pot viure. Els polítics i els genis i els animadors socials saben que a la vida se li ha de proporcionar, de tant en tant, una propina, una escapada, una esbravada, una mica de fum d’encenalls, una vàcua esperança més, ja que qui dia passa any empeny. I tot i així, Espanya és el país on es consumeix més diazepam del món.