Fins i tot costa de creure

Si no fos que és impossible, es podria arribar a pensar si tot aquest embolic sobre les declaracions de Piqué, una més de les moltes que protagonitza al llarg de la temporada, no és una altra cosa que un muntatge, entre totes les parts implicades, per donar vida als mitjans i als aficionats en una setmana sense futbol de Primera. Perquè, altrament, fins i tot costa de creure que, per molt que Piqué sigui una ànima independent, que no es calla res i diu el que pensa, escollís la zona mixta després d’un França-Espanya per dir el que va dir. D’acord que va expressar en veu alta un sentir generalitzat del barcelonisme, però era aconsellable fer-ho? I, a més, per quins set sous? Sense entrar a valorar si té o no raó, les seues repassades no ajuden a crear bon rotllo i, sobretot, donen munició a la caverna de la Meseta, que s’ha passat la setmana jugant al pim pam pum amb el futur president del Barça. Si fins i tot al mateix Roncero, cosa que tampoc seria una novetat, va estar a punt de donar-li una apoplexia mentre pronunciava la seua proclama anti-Piqué. No ho sé, potser tot era una broma i no la vam saber entendre.