L’humor couEl sergent de ferro

Una de les conseqüències, entre moltes d’altres, cal dir-ho tot, del procés català és que els polítics han perdut definitivament, si és que alguna vegada n’havien tingut, el sentit de l’humor, i els surt una granellada cada cop que un humorista fa mofa i befa de les seues decisions. D’un temps ençà, han proliferat queixes, denúncies, pressions, censures, vetos i, fins i tot, acomiadaments, a un costat i l’altre de la trinxera, en una tensió desconeguda des dels temps més foscos i repressors del franquisme galopant i dels seus hereus durant el tardofranquisme. Per aquest motiu, a casa, va agradar sobre manera que el 3/24 de Televisió de Catalunya agafés el rave per les fulles i muntés un ampli debat titulat L’humor del procés, amb la presència de Júlia Cots, Jaume Capdevila –conegut artísticament com a Kap– o Miquel Ferreres. Van explicar, visionant les vinyetes pròpies més polèmiques, el que han estat passant a les respectives redaccions. Fins i tot van contactar amb Eneko las Heras, acomiadat de 20 minutos pels seus acudits no grats després de disset anys a la plantilla.