La dona de l'Honorato

Ahir se’ns en va anar Rosa Maria Sardà (Barcelona, 1941), dos dies després que Pau Donés, víctima de la mateixa malaltia, una malaltia que no fa cap tipus de distincions entre els que la pateixen. Excelsa actriu de cine, teatre i televisió, sempre ens va agradar més per la seua extraordinària vis còmica que per la dramàtica. Exdona del trinco Josep Maria Mainat i germana gran de Xavier Sardà, sempre la recordarem com la millor presentadora que han tingut mai els Goya (1993, 1998, 2001, 2009 i 2010), guanyant-ne dos a millor actriu de repartiment, precisament estant ella de mestra de cerimònies: ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decirsexo? (Manuel Gómez Pereira, 1993) i Sin vergüenza (Joaquim Oristrell, 2001), la qual cosa no deixa de tenir la seua gràcia. Tanmateix, encara hi ha una cosa, al nostre parer, digna del millor dels aplaudiments. La seua etapa com a màxima responsable d’Ahí te quiero ver (La 1, 1984-1987), en què avançada al seu temps entrevistava, cantava i imitava. Una showwoman total amb un gag que va fer història: la cruel dona de l’abnegat Honorato.