“Si no es por no ir...”

Les múltiples contradiccions (avui blanc, demà negre i passat gris) que hem vist, sentit i llegit durant el confinament, i posteriors fases, provocades per la pandèmia, ens han fet pensar en aquell mític gag televisiu de José Mota amb el socorrista de platja escaquejant-se davant d’un banyista amb problemes al crit de “si no es por no ir. Si hay que ir se va, pero ir para na es una tontería”. Tampoc és cap novetat. N’hi ha prou amb anar a l’hemeroteca d’anys enrere per poder treure-li els colors a polítics, dirigents, empresaris i gent de la faràndula. Però ara les “renúncies” s’han multiplicat a tots els nivells (i encara que ens dolgui, fins i tot la nostra Paeria es col·loca al top five dels que “on vaig dir blanc, dic negre”).

Canvis continus en les estadístiques de morts i contagiats, i es pot afegir allò de la campanya “Queda’t a casa”, que ara ha canviat a “no et quedis a casa” o “queda’t a Espanya”, o la de Podem, d’entusiasta partidari de la Comissió per als tripijocs del rei emèrit a la de no fa falta la de Felipe González per allò del GAL i, poc després, rectificació inclosa.