L’enèsima jubilació
n Hi podem posar les mans al foc. Els mitjans de comunicació estan vivint en aquest 2025 un procés irreversible, que ben mirat, ha existit sempre: el personal té tendència a jubilar-se. Per edat podrien seguir sent útils l’empresa, però la normativa indica el contrari. En fi. L’últim a caure ha estat Pere Escobar (Barcelona, 1960). Dimarts vinent, ja complerts ja els seus 65 anys, ja no estarà ni davant les càmeres ni d’un micròfon (tret que adquireixi l’estatus de tertulià, que és una espècie d’Imserso per a la professió). El cas és que Escobar, una de les llegendes de Catalunya Ràdio i de TV3, ho deixa. Podrà presumir no obstant d’haver estat la veu dels partits de Primera a TV3 al llarg dels 90 formant tàndem amb Sergi Albert i Pichi Alonso. També d’haver conduït títols mítics com 100 X 100 futbol (1991), Gol a Gol (1996), o el divertit Vaques sagrades a Esport3 juntament amb altres veterans il·lustres com Lluís Canut o Quique Guasch. La veritat és que el trobarem a faltar, malgrat que el seu substitut sigui igualment brillant, fins i tot més que ell.
