Reporters al peu del canó

En aquesta competició per veure on s’arriba més lluny dels quaranta graus, ho suporten tot: matí, tarda i nit. A ple sol. Sense cap ombra. Obre pla i micro i endavant. A tot estirar atrapen un incaut transeünt per preguntar-li allò tan gastat de “i vostè com ho porta?” Per escoltar un altre comentari típic com a resposta: “Molta ombra, aigua fresqueta i cap a casa.” De vegades un es pregunta què farien els matinals, tant se val de quina cadena, informatius i programes contenidors sense aquests reporters, molts d’ells becaris, jugant-se el cop de calor en cada connexió. Proposem des d’aquí un monument al reporter desconegut.

Quan diluvia, són allà. Quan els termòmetres estan sota zero, no fallen mai. Quan l’huracà s’emporta càmeres i micròfons, no retrocedeixen ni un pas. Ara l’esforçada raça dels reporters, que mai està en perill d’extinció, es passeja al llarg i ample de la geografia espanyola, sempre disposada a entrar en directe, buscant el punt de més calor de la península, incloent a la terna les Balears i les Canàries.