Falta una mica de mesura

Tinc un company de redacció i, tanmateix, amic que fa temps que em dona la tabarra sobre el que han perdut, en el concepte de qualitat, les retransmissions del futbol a la petita pantalla. I s’ha de reconèixer que té raó. Els que hem crescut davant del televisor escoltant Matías Prats, José Félix Pons, Juan Antonio Fernández Abajo o José Ángel de la Casa trobem a faltar la seua dicció, vocalització i mesura a l’hora d’explicar, cosa que als seus successors se’ls oblida en excés, el que ja estem veient en directe. Ara impera la febre per radiocomentar els partits. I no és el mateix. Sobren xiscles, atropellaments vocals... Fins i tot no se’n deslliura l’única dona que aporta la seua veu als partits a Movistar. Deu tenir un otorrinolaringòleg a la cabina perquè acaba amb el coll fet pols. No està bé, per descomptat, que mostrin en públic els seus colors futbolístics, però, ja que ho fan, que ho facin amb gràcia. Estem farts del “golàs” de Segona i el “Pera” per Pere Milla en cada partit de l’Espanyol. És que no saben ni pronunciar els noms.