A la cresta de l’onada
Que Déu ens deslliuri d’anar contra corrent, però, vistes les coses des de fora i sent el més llec dels mortals en el tema, només se’ns passen dos coses pel cap. Una. Amb tota la que està caient la solució al tema Gaza era una flotilla d’ajuda humanitària que, per cert, ja arribava amb els iogurts caducats, més enllà de la repercussió mediàtica amb activistes i polítics al capdavant? Dos. El previsible desenllaç ha estat capaç d’avivar de nou una polèmica entre un bàndol i un altre? La veritat és que el tema, i només seguint els mitjans, ens ha fet veure que mentre uns, els que poden, es continuen col·locant de perfil, no fos cas que s’enfadin de veritat els que manen, limitant-se a posturejos, rodes de premsa amb molts micròfons, i brindis al sol, els altres, el poble pla, surten al carrer demanant el que és impossible que aconsegueixin, però almenys la seua veu, al carrer i en manifestacions, sona creïble. Per cert, el món de l’esport, FIFA al capdavant, continua sense pronunciar-se. Tal com diu la dita, pagant sant Pere canta.
