Reporters fins al final

Des d’aquí sempre hem defensat els reporters, sobretot els del programa del cor i que informen in situ del temps extrem. No és una espècie en extinció perquè sempre hi ha personal disposat a ocupar la plaça de qui acaba d’anar-se’n. Però és que aquest cap de setmana hem vist una cosa inusual, estem acostumats al reporter al costat del garatge, a l’entrada de la casa, o del restaurant, on hi ha o anirà el famós de torn al conjur de “no ens mourem d’aquí fins que hi parlem”. Acaba el programa i no, no hi han parlat.

Però al Fiesta de dissabte una reportera muntava guàrdia per agafar Andy y Lucas, aquest duo abans famós i ara enfadat: viatgen per separat, no arriben mai junts, tenen camerinos diferents, surten a l’escenari primer un i després l’altre, i també l’abandonen de la mateixa manera. Anunciaven declaracions en exclusiva per parlar de la seua situació. No n’hi va haver. Senzillament perquè aquell dia, a aquella hora i en aquell lloc, el concert s’havia suspès per raons òbvies. Ni Hitchcock havia aconseguit un clímax semblant.