El cas és que juguis
Un cop ja fet el més que merescut homenatge a Clive Arrindell, passem a comentar l’anunci de la Loteria de Nadal a RTVE. I, com dèiem ahir, sense “el calb de la loteria” la cosa ja no és la mateixa. Des del 2006, que va aparèixer en l’última promo, se n’han emès bons, menys bons, regulars i, fins i tot, dolents. Tanmateix, la tendència, en aquests últims sortejos, és la de tocar la fibra a l’espectador i incentivar la ludopatia que tots portem a dins. És allò de: “I si toca?”. Doncs res, a comprar dècims com un possés. El curt d’aquest any, cinc minuts en la seua versió íntegra, toca la fibra a partir d’una parella que al Rastro madrileny compra, gairebé per atzar, un dècim de fa trenta anys, acuradament emmarcat. Els pica la curiositat, sobretot a ella, que investiga sobre el seu origen. I acaba resolent l’enigma. El dècim era el d’un cinquè premi. I no es va cobrar. Per què? Perquè l’esposa del propietari, que va morir, va escriure-hi l’anunci que havia de ser avi. Per a què cobrar-lo? Si ja li acabava de tocar la grossa de Nadal. Però clar, això va ser fa 30 anys.
