Un ‘Crossobar’ decebedor
La veritat és que esperàvem més, molt més, de l’estrena del nou programa de José Mota a La 1, posat per suplir la llarga absència de Buenafuente. Els programes de Mota, tret dels de final d’any camuflats per la data, són irregulars i llargs. El seu Crossobar no va ser una excepció. Pocs moments bons i massa d’intranscendents per no dir dolents. D’entrada un problema, i gros. Si l’espectador no està al dia de les sèries que parodia, va perdut i no veu la gràcia a les situacions. Un altre, la selecció d’aquestes dels i llargmetratges semblen massa gratuïtes.
En la part bona, la paròdia de Sol a casa, el diàleg, els falsos Marc Giró i Tamara Falcó a l’ascensor o com provoca Raúl Cimas l’abandó televisiu de Buenafuente. Per cert, Crossobar està gravat abans de l’adeu de Giró. En cas contrari no s’explica el seu protagonisme, exagerat en la trama. El pitjor amb diferència, la paròdia d’El Ministerio del Tiempos amb Hermida, Curro Jiménez i Rodríguez de la Fuente com a agents. Fins i tot feia mal als ulls i a les oïdes.
