Refrescant la geografia

Quan cursava Batxillerat, no sé si el millor però el nostre, al Sant Jordi, en les classes de geografia de primer, el profe, l’enyorat Enric Farreny, ens feia aprendre els rius de tot Espanya, fins i tot els afluents diferenciant-los per la dreta o per l’esquerra, que havíem d’ubicar, amb ràpida destresa, en un mapa penjat d’un suport. Aquests records m’han vingut aquests dies a la memòria veient sobretot els programes Malas lenguas i Aquí la Tierra de La 1. Un repàs accelerat de la geografia d’aleshores amb l’actualitat d’ara: rius, afluents, pantans i pobles, alguns dels quals mai no havíem sentit anomenar. Dit això, una pregunta: les abnegades reporteres (reporters, pocs, la veritat) que es juguen la integritat física informant en directe a peu d’inundació (la imatge és de Grazalema, el poble convertit en el rigor de totes les dissorts) no haurien de cobrar un plus de perillositat? Ho deixem dit, perquè cada vegada que hi connecten se’ns posen els pèls de punta. Més fins i tot que amb els danys de les tempestes.