La pitjor nit de Broncano
En els meus molts anys de professional, i ja en són uns quants, no havia vist mai una entrevista tan patètica i mal feta com la que va perpetrar David Broncano a Santiago Abascal, el líder de Vox, a La Revuelta. Al presentador, que no ha estat mai un gran entrevistador, se’l va veure incòmode, crispat, i les seues preguntes, a base de balbotejos i tartamudesa, van resultar, en ocasions, difícils de comprendre, i massa llargues. De fet, no va ser una entrevista, que és el que li corresponia, sinó un debat. I va sortir clarament derrotat davant d’un Abascal, sorprenentment calmat, monocord fins i tot en el seu to, i didàctic. És cert que jugava a casa, amb el públic assistent escollit prèviament pel seu partit, però la diferència va ser abismal com disparada va ser l’audiència, un 33,6 amb més de quatre milions d’espectadors. El millor va ser el zasca final. Broncano, que es va excusar pel tema del públic, li va etzibar: “No et desitjaré sort.” I Abascal: “Jo sí, la necessitaràs.” Només va faltar posar de fons la música d’El Padrí.