Pedrolo, tan actual

Manuel de Pedrolo no perd mai actualitat. Hi ajuda el context social i polític que viu el país. De manera que la nostra circumstància d’avui en motiva, i molt, la lectura de la seva d’obra, sobretot de la més política, la dels anys seixanta i setanta. ¿No ens el fa de rabiosa actualitat llegir que “no es pot parlar de justícia des de posicions ancorades en la injustícia”? Obsedit com hi estava, escrivia que “no és fer el que vulguis, la llibertat, sinó no haver de fer allò que volen els altres”. Rabiosament actual. Aquesta etapa, centrada en obres d’ideologia de combat, amb títols com Acte de violència, M’enterro en els fonaments, Milions d’ampolles buides o Temps obert, mostra un home del tot preocupat pel país i pel moment històric que li toca de viure, i se serveix de tècniques literàries molt diferents per tal d’alertar, des de la ficció, de la posició de subordinació de Catalunya a un poder estatal dictatorial. Pedrolo escriu llibres que semblen manuals per a l’acció, perquè la seva voluntat és de convertir la seva literatura en una eina de combat contra la barbàrie i contra la imposició. ¿No té Acte de violència, per exemple, una finalitat tant política com literària? És un crit, no gens dissimulat, per dur a terme un acte comunitari de desobediència civil, basat en una actitud de resistència passiva. Un alçament col·lectiu pacífic contra un poder que té el seu millor aliat en la por.

¿Què passaria si anéssim a una vaga general indefinida? El relat en dona la resposta, perquè la novel·la és un debat entre resistència i opressió, solidaritat i violència, implicació i indiferència. Marxista heterodox i independentista, Manuel de Pedrolo havia estat volgudament oblidat molts i molts anys per l’acarnissament de la censura en la seva obra i perquè incomodava dirigents polítics, sí, però també culturals. Però ell es va mantenir irreductible en el seu posicionament, sostingut des de la solitud de la minoria silenciada. Comanegra recupera les novel·les del cicle Temps obert. Un encert perquè cal que l’obra pedroliana sigui motiu d’estudi i d’interès per a traductors, crítics i lectors, i ara sobretot que Tàrrega ja n’ha inaugurat una ruta per explicar vida i obra. Pedrolo no és utopia.