Els de fora

Quan diem “aquesta nostra terra”, entesa en el sentit de país, l’accepció no és aliena a la identificació de poble-nació-estat– diu Joan Francesc Mira. Per això “nosaltres” i “els altres”. Els que arriben de fora, si pretenen ser alguna cosa més que visitants o hostes, per a molts autòctons són més aviat vistos com a intrusos. I no. Gästarbeirter, en diu, en una expressió reveladora, l’alemany. ¿És cert que tot grup ètnic està definit per l’existència d’un límit, d’una frontera, i que el manteniment d’aquest límit és crucial per a l’existència del grup? Si és cert, no ho és menys que aquests límits poden ser de qualsevol tipus, i molt sovint són, sobretot, de caràcter social i cultural, sigui quin sigui el seu contingut; i és per això que són límits molt permeables i susceptibles d’alteració. Una alteració i una permeabilitat que es perden amb la identificació del límit d’identitat bàsica amb la frontera lineal del país: que és tant com dir amb l’assoliment de l’Estat contemporani. D’aquí doncs que els qui com Dahrendorf aposten pel model clàssic d’Estat potser obliden que és l’Estat, més que no pas la nació cultural, qui ha portat els límits de la “tribu” a la seva forma suprema, la més dura, la més rígida i la més intocable: la forma del mapa i de la frontera. Per això la crítica de l’Estat sobirà, com a forma suprema i última d’organitzar-se les societats, ha de ser de crítica de la territorialitat patrimonial i crítica de la sacralitat de la frontera, o no serà mai una crítica substancial, altrament, continuarem veient el món, i la part del món que és Europa, ara tan feble (“per què no som capaços d’enfortir-la?” es preguntava en un escrit Josep M. Muñoz), no format per pobles i cultures, sinó dividit en taques de colors, ratlles i mapes. I la vella geografia política, i torno a Mira, continuarà estant per damunt de la geografia cultural i humana. ¿Què significa, si no, la suposada desaparició de les fronteres, és a dir, la supressió dels punts de vigilància policial, quan la imatge d’aquestes mateixes fronteres està més present que mai? ¿I què vol dir que la consciència dels límits afebleix el camp econòmico-administratiu, si es reforça, paradoxalment, el simbòlico-moral? Doncs vol dir que els Estats no cedeixen mai. Mai.