SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Segurament, cadascú a nivell individual ha viscut alguna cosa que ha qualificat com d’única en la seva vida, però n’hi ha de col·lectives, de coses úniques, com aquest eclipsi d’agost lligat a les llàgrimes de sant Llorenç. N’he anat seguint la prèvia amb Joan Anton Català, a qui vaig tractar i conèixer l’any 2023, perquè l’un i l’altre vam coincidir com a comissaris dels Anys dels centenaris que el Govern de la Generalitat celebrava, en el seu cas de Joan Oró i, en el meu, de Josep Vallverdú. I he seguit la prèvia no només en les seves intervencions en mitjans i xarxes, sinó sobretot en el llibre L’eclipsi del segle, en segell de Cossetània. Joan Anton Català diu que no hi ha res de més espectacular al cel que un eclipsi de sol, per molt boniques que siguin les aurores o els eclipsis de lluna. Dit així per un astrofísic i físic quàntic, que a més a més sap apropar la ciència als qui no en sabem, ja convida a nivell emocional, sobretot perquè es tracta de bellesa, sí, i efímera, que guanya encara més en seducció i en emoció si tenim en compte, també, que a Catalunya no hi havia un eclipsi total de Sol des de l’any 1905 i que no en tindrem cap altre fins al 2180: nosaltres no hi érem i ja no hi serem. El d’aquest agost haurà estat el nostre. I ens preguntem com és possible que un astre com la Lluna, petita i delicada, pugui tapar el Sol, tan monstruós, i Joan Anton Català explica en una entrevista que és efecte casual de perspectiva de què es tracta, perquè la Lluna, que és 400 vegades més petita que el Sol, es troba 400 cops més a prop de nosaltres que el Sol, i aquest efecte fa que tots dos astres, a nivell visual, siguin iguals, i en el moment en què el fil de la Lluna mossega completament el Sol, que és quan projecta la seva ombra sobre la Terra és quan, de sobte, el cel de Torregrossa s’enfosqueix, i és envoltat, llavors, per una corona i per estels, amb Venus brillant. La Lluna es continua movent i va destapant-lo, el Sol, molt baix sota l’horitzó del seu ponent. Insòlit espectacle, elegant art efímer amb el privilegi de no haver-te hagut de moure de casa. I l’emoció compartida de viure la feliç conjunció de l’astre de la nit i l’astre del dia amb els teus, de lluny i de prop, en un fenomen, per a nosaltres, en directe, irrepetible.

tracking