La imatge
Sembla com si a partir d’una certa edat els homes, les dones tampoc, però avui parlo d’ells, no troben en societat l’homenatge que voldrien a la seva persona, a les seves idees i a la seva elegància. La seva imatge es va bandejant en revistes, en publicitat i en escenaris, si no és en papers secundaris i marginals. Ho deia molt ben dit Emma Vilarasau. Quan se’ns anuncia la marca d’un cotxe, per exemple, a la imatge, hi apareix, a fi de convèncer-nos de l’excel·lència del producte, la figura bellament estereotipada d’un noi esvelt que ens brinda un ample i suggestiu somriure encaminat a fer-nos creure que som uns personatges importants i irresistibles, la privilegiada intel·ligència dels quals acceptarà decididament allò que ens diu monsieur âge tendre. Costa que tot això ens ho digui un home madur, i és perquè es parteix del pressupòsit que només la joventut té l’impacte publicitari suficient. Llavors, doncs, davant l’imperi dels joves, com reacciona l’home, no solament el d’edat madura, sinó també el que està simplement en possessió de la seva plena masculinitat? Gairebé tots cauen en un error, perquè retenen emular la joventut, simular l’única cosa que no és possible de recuperar: la gràcia d’un cos jove. I volen tenir gràcia sense estil. Ho veiem també en fotografies de campanya. Els ho fan fer els assessors? Perquè l’espectacle que se’n deriva, en més d’una imatge de cartell, abans, quan els cartells eren cartells, i ara, no és decididament ni amè ni divertit, sinó més aviat penós. No es pentinin com els seus incipients rivals, ni fingeixin una despreocupació que no senten ni de bon tros. I si fessin una altra cosa: i si reivindiquessin el dret a no ser joves? L’atractiu de l’home madur, com la bellesa d’una dona madura, la trobem en la seva personalitat, en la seva experiència i en la seva elegància, i l’atractiu d’aquesta combinació no es troba mai en un cos jove, sinó que requereix la maduresa que només donen els anys. Valorin el caràcter i, per damunt de tot, el misteri. Perquè tothom, homes i dones, ha d’aspirar a crear-se el tipus idealitzat per un mateix. Davant la massificació de les formes de vida, tothom hauria de tendir a individualitzar-se. Per això és que Baudelaire deia que la moda d’allò que és espontani i natural és passatgera.